El model actual de les Fires de Girona és un patrimoni col.lectiu. Només cal mirar el programa per veure que la majoria d’actes són fruit de la iniciativa social de les moltes entitats, associacions, … que formen el teixit de la ciutat.  A més,  en els actes tradicionals hi ha acumulat el pòsit de moltes dècades d’ història de les nostres institucions . Crec que tot és millorable i que tot pot evolucionar, però també crec que la virtut està sempre en l’equilibri,… en aquest cas l’equilibri entre el canvi i el manteniment del que és essencial. Les nostres Fires tenen una llarga història que està sempre lligada a l’atracció de visitants d’arreu per dinamitzar l’activitat econòmica de la ciutat. Per això es diuen Fires , i no Festa Major. Hi ha un llibre molt interessant que va publicar fa anys, el 1983, l’Ajuntament de Girona “Fires i mercats a Girona“, que varen fer Ramon Alberch, Pere Freixas i Joan Miró, on aquesta història queda ben recollida.

Jo crec que hem de tenir molt presents aquests dos paràmetres. Cal fer la reflexió sobre el nostre model de Fires amb el món associatiu gironí, i tenint present aquesta naturalesa de “Fira” de les nostres “Fires”.  En una ciutat de serveis i comercial com és la nostra, fer un esforç d’atracció de visitants de les comarques i de tot Catalunya per  mostrar i dinamitzar l’activitat econòmica i comercial de la ciutat , ha estat des de temps immemorial, una bona idea que no hauríem de deixar perdre. I menys en els temps complicats que estem vivint. Esperem que en el futur aquella vella dita “On van els catalans ? , a Girona per Tots Sants“, segueixi essent vàlida.

Dimarts varem fer una roda de premsa per explicar això i per fer, a més, un reconeixement a les entitats gironines que treballen posant-hi temps i esforç per que tot plegat sigui un èxit.