Em temo que els dies de treva s’han acabat del tot: un cop han passat els Reis això ja no dona per més. Els rituals d’aquests dies, agredolços per molta gent, s’han complert i tornem a la normalitat. A les cases on hi ha infants els pares diem allò de “ja era hora”, tot i que sap una mica de greu tancar la porta a una vivència de la il.lusió que per cada criatura té un nombre molt limitat d’edicions. Set, vuit o nou anys, no més. M’ha agradat molt l’article de Manuel Vicent d’avui a “El Pais” parlant d’això. Confesso que a mi els rituals m’agraden: són una forma de posar fites al flux continuu del temps , dels dies i els anys, i jo crec que les persones i els grups humans, els necessitem. A casa en cultivem alguns. Per exemple, fa més de 16 anys que anem a berenar el dia de Reis a la casa acollidora d’uns bons amics (amb balcó des d’on es veu la cavalcada): en Pep Freixa i la Irene Casals. Els nens van començar a veure els Reis amb pocs mesos de vida i ara la majoria ens passen més d’un pam als grans, però tot i així allà ens trobem, gairebé sempre som els mateixos 24 amb ganes de comprovar com han crescut els fills d’uns i altres, com se’ns han enfarinat els cabells, però com, tot i els canvis, continuem essent, en un cert sentit, els mateixos. El berenar s’allarga i així tenim ocasió d’estar una bona estona en una tertúlia relaxada fins que en Pep, ritualment també, ens fa fora de casa, (que han de passar els Reis). Però tot això s’acaba : els tiberis, les trobades familiars, els Pastorets, l’enyorament dels absents,… I un cop desmuntats els pessebres i reciclats els arbres, engega un any que promet en molts sentits.

L’any 2007 va acabar amb algunes notícies terribles, com l’assassinat de Benazir Bhutto. El 2008 engega amb molts reptes i moltes oportunitats. Per exemple, serà any electoral aquí i a EEUU. L’economia està ja de ple en un canvi de cicle, amb tot el que això pot implicar per molta gent. Hi haurà temps aquests dies de parlar de tot plegat. Jo, de moment, m’apunto a la opció de Thimoty Garton Ash, : el seu dream team pels EEUU és un tàndem Hillary Presidenta, Obama Vicepresident. A mi em convençut del tot. A Espanya espero que la renovada victòria socialista , que implicarà una renovació de la cúpula dirigent del PP, ens faci entrar en un nova fase del nostre sistema democràtic. Amb un PP més centrat, de dreta civilitzada, el PSOE podrà expressar plenament la seva ànima més socialdemòcrata i més federal. Aquest ha d’ésser el millor escenari per poder pactar el nou sistema de finançament que Catalunya necessita i entrar de ple en el procés de desplegament estatutari , amb la transferència de competències a velocitat de creuer.