La invisibilitat de les dones

Us convido a llegir un article que va publicar ahir l’Assumpció Vila al Diari de Girona . No es pot afegir res al que ella ha escrit: ho diu tot amb la major senzillesa. Us en reprodueixo una part i us animo a llegir-lo sencer clicant aquí.

” (…) Tot parlant li vaig comentar que algunes dones tenien encara el taller de modista, de brodadora i que també havia conegut una pantalonera i una planxadora. El bo d´en Joan em va comentar que quan parlaven d´oficis tradicionals, lamentablement, no es pensava en les dones. I així ens va. Si una guia editada amb diners públics, amb diners d´un pressupost al qual també contribuïm amb el nostre treball remunerat, no mereix que s´esmenti el treball artesà o l´ofici de cap dona, malament.
No conec cap pagès que tingui una dona que no sigui pagesa, ans al contrari, en moltes cases de pagès qui porta l´hisenda és la dona i l´home se´n va a treballar fora. La cria de l´aviram, l´hort, l´engreix dels porcs, la matança, anar a vendre a mercat, són feines que fan les dones. L´Angelina Badia de cal cadirer del Pont Major encara té el cosidor especial amb el seu reposapeus i canal per als rodets i les agulles, on temps enrere s´asseien més de set modistes a treballar i d´on podia sortir tot l´aixovar d´una núvia. Tant ella com la Conxita Caixàs de Sarrià ensenyen a tallar, a fer una vora, un repunt o cosir una cremallera si convé. La Fina de can Font broda camises, llençols, tovalloles, mocadors tant a mà com a màquina. La Cinta de ca l´Alemany tant està al darrere del taulell de la carnisseria com dins de l´obrador, on prepara els canelons, croquetes, mandonguilles i plats per emportar. L´Emília Cristina fa buquets per a noces i tota mena de rams per regal. A ca la Quitèria de Girona generacions de noies varen aprendre a fer mitja, habilitat que encara ara s´ensenya a les botigues de venda de llanes. L´artista Dolors Bosch pinta a mà uns mocadors i fulards que són únics. Hi ha dones que es dediquen a la restauració de mobles. Molts homes es tallen els cabells i la barba en perruqueries femenines, després que la major part de les barberies desapareguessin. Les peces de roba més delicades es porten a rentar i planxar a les tintoreries, regentades en la seva majoria per dones…
Les dones portem l´ad­minis­tra­ció tant d´empreses com de la funció pública, la nostra feina està al servei de les persones, l´en­senyament, la sanitat, proveïm de béns i aliments la família i la llar, estem presents en gairebé totes les professions i en tots els sectors econòmics. Els oficis de dones són ben visibles, útils per a tothom, tant per als homes com per a les dones. Cal tenir-ho present i fer l´esforç, quan s´edita un llibre o una guia, sobretot si prové d´un organisme oficial, de pensar-hi, a vegades restant en espectacularitat o singularitat, però guanyant en equitat.”

Assumpció Vila és regidora del grup municipal del PSC a l´Ajuntament de Sarrià de Ter

2 thoughts on “La invisibilitat de les dones

  1. Malgrat l’ Assumpció en el seu article exposa el fet que “Els oficis de dones són ben visibles, útils per a tothom, tant per als homes com per a les dones” sembla que ens queda molta feina per fer en el terreny de la igualtat i la visibilitat de les dones.Ens cal treballar, potser dia a dia en els nostres àmbits i sumar cada vegada més.Gràcies,Pia, per la teva constant tasca de visualitzar les dones en totes les possibles oportunitats o escletxes que trobes.

  2. Per que tothom faci el exercici d´una reflexió a nivell personal desprès de lleguir el post, sobre tots els homes, i estic d’ acord amb el comentari anterior en el qual es diu que hi ha molta feina per fer en aquest tema, i complemento aquest atinat comentari amb una reflexió:

    quins valors humans tenim en aquesta societat quan primer, tenim aquesta manca de igualtat i tot el que comporta?, i pitjor encara, aquesta feina per fer és per pensar quin tipus de societat tenim, tindrà resultat en un futur?, o cada vegada que s´avançi en alguns temes d´igualtat apareixeren d´altres?, perquè algunes coses que encara tenim per fer tendrien que estar resolts fa molt temps, per no dir que no tendrien que haver-se donat mai.

    I per terminar, em pregunto quins valors defensen algunes persones que están a llocs pùblics si no tenen com a prioritat aquesta situació?, no podrem mai arreglar això mentres hi hagi persones que amb la seva manca de sensibilització pensen que són “normals” aquests comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *