Aquesta setmana ha estat intensa en activitats de precampanya. És molt el que ens jugarem com a país el 9 de març i per això ens cal concentrar energies per ésser capaços de transmetre amb claredat quin es el nostre projecte a la ciutadania i combatre la indiferència. La trobada del grup parlamentari al Montseny de dimecres i dijous ha estat de treball intens. Es tractava d’aïllar-nos un xic durant dos dies per treballar sense interferències. Varen ésser molt interessants les xerrades i els debats. Va començar el President Montilla, i varen seguir-lo Pepe Zaragoza, el rei de la prospectiva electoral, Ernest Maragall que ens va explicar àmpliament el plantejament de la llei d’educació, Miquel Iceta el portaveu del nostre grup al Parlament, Dani Fernandez, coordinador del grup parlamentari socialista al Congrés, amb qui no tenim masses ocasions de parlar sense embuts, i finalment Quim Nadal en una intervenció impecable sobre infraestructures . Ahir en el consell nacional varem aprovar les llistes electorals i avui hem anat a un acte públic amb el cartell José Montilla, Felipe González, Carme Chacón. A Montilla i Chacón havíem tingut ja ahir ocasió de sentir-los, en intervencions brillants al Consell Nacional del PSC (veieu bloc de Carme Chacón) , a González feia anys que no el sentíem en directe en un acte. Felipe ha estat realment brillant. “Quien tuvo, retuvo”. Deixeu-me recollir alguns dels aspectes que m’han interessat del seu discurs, que ha estat seguit amb devoció pels assistentes al llarg de gairebé una hora. Ens ha dit que ell creu que per poder exercir el lideratge cal entendre l’estat d’ànim de la gent i connectar-hi , i a partir d’aquí oferir-los nous horitzons , però per això cal tenir un projecte. Ens ha explicat que com a ciutadà del mon, no recorda cap president americà que hagi fet una política tan dolenta i, a més, tan perjudicial pels interessos col.lectius com la de George Bush. La política internacional de Bush ha estat nefasta, com també ho ha estat la seva política interna i això es veu especialment ara en la política econòmica que ha portat i que ha permès la crisi de les hipoteques “subprime” que ha conduit a l’actual crisi financera americana que amenaça el creixement del seu país i que està causant turbulències a l’economia mundial. Tot i que seguim creixent també les economies europees noten ( en grau menor, però que hauria estat evitable) els perjudicis d’aquesta crisi. A Espanya l’impacte és un xic menor , però tot i així és incomprensible que Aznar, que té de model a Bush, segueixi essent el líder més influent de la nostra dreta i que segueixi propugnant polítiques inspirades en el model neo-con americà. La dada optimista és que al mateix temps que es dona aquesta crisi financera , no hi havia hagut mai al mon un excedent d’estalvi tan gran com el que hi ha ara. Hi ha molts diners, però al mateix temps s’ha tallat el crèdit. (És el mateix que aquí diuen molts experts : hi ha els mateixos diners que fa un o dos anys però s’han amagat per la desconfiança que creen les turbulències que es deriven de la situació de l’economia americana). La forma de posicionar-se ha d’ésser doncs, clarament, crear les condicions per recuperar col.lectivament la confiança. Aquest és el camí per revertir la desacceleració i perquè l’economia recuperi el seu dinamisme. Treballar per la solidesa de les nostres institucions i per posar en valor els molts actius del nostre país.

El model social europeu que redistribueix els ingressos per crear seguretat col.lectiva, necessita dinamisme econòmic i creació de riquesa, perquè si no es crea riquesa, no es pot redistribuir. Tan senzill com això. Per això Felipe ens deia “No ens podem resignar a perdre capacitat de competir en una economia oberta”. “Els europeus no ens podem resignar a una dolça decadència” . “Anem a veure com ho han fet els nòrdics” (els que s’acosten a aquesta quadratura virtuosa el cercle: creació de riquesa i redistribució). Ens ha parlat de la possibilitat d’ ésser capaços de crear valor afegit a la nostra economia lluitant al mateix temps contra el canvi climàtic , liderant la recerca en energies renovables. Ell creu que l’energia és un dels principals elements estratègics per dinamitzar les nostres economies. “Varem canviar el destí històric d’aquest país, donant la oportunitat a la nostra gent de creure en sí mateixos”.

La intervenció ha estat molt més profunda i extensa, però us volia transmetre alguna de les idees que hi han anat apareixent . El que no us sé transmetre és la capacitat de comunicar que manté aquest home que continua essent un veritable animal polític.

És molt clar que el dilema és Zapatero o Rajoy(i Aznar), i en aquest dilema , pel destí de Catalunya i d’Espanya, necessitem i ens mereixem que el camí de més llibertats personals, de més drets individuals, de més autogovern per Catalunya i de desplegament del nou Estatut no es talli. No ens podem permetre una involució en cap d’aquests aspectes. I , a més, una derrota clara del PP implicarà una millora del clima polític a Espanya. El PP haurà de renovar les persones i el discurs i evolucionar cap a una opció de dreta civilitzada que ens portarà a tots més estabilitat i més solidesa institucional, i que influirà també en el PSOE. Un PSOE sense la pressió brutal del PP ultradretà serà més federalista sense cap mena de dubte. Per tot això tinc claríssim que, malgrat totes les objeccions possibles que es poden fer, que sempre n’hi ha, hi ha una distància abismal entre les oportunitats de futur que se’ns obriran amb un nou govern de Zapatero i les que se’ns tancaran amb un govern de Rajoy.

POSTDATA: Perquè veieu que no vaig esser la única que vaig sortir entusiasmada del míting del diumenge us recomano fer un volt per la blogoesfera socialista . Seguint el que Lourdes Muñoz recull al seu blog podeu visitar els apunts de Estefania Molina , de Marcos José Lopez de Dios, de Carme Carmona, de Gisela Navarro, de Javi Montes, de Oriol Yuguero, de Guillem Espriu, de Joan Ferran, de Toni Lomas,i segur que en podeu trobar d’altres a afegir, que, sumats donen idea del que va donar de sí la trobada del diumenge.