Aquesta setmana he rebut al Parlament la visita del meu admirat amic Jorge Barudy. Venia acompanyat de la psicòloga Ines Despature, i de la consultora de la UE Geetha Stephan. Varem dinar plegats per poder parlar dels projectes que tira endavant EXIL , centre d’atenció mèdic-psico-social per a immigrants víctimes de la violència, tortura i violació dels drets humans, refugiats per motius polítics a Catalunya. Per aquells que penseu que cal anar a Suècia o a altres països nòrdics per trobar experiències de treball terapèutic amb aquest tipus de víctimes, segur que us interessarà saber que a Barcelona hi ha, des de fa més de cinc anys, un centre Exil que rep el suport de la Comissió Europea per fer un treball pioner i exemplar en aquest sentit.

Jorge Barudy és psiquiatra especialitzat en infància i adolescència en situació de risc. Va ésser deportat per la dictadura militar xilena, després d’haver estat detingut i torturat per raons polítiques. Va establir-se a Bèlgica, a la Universitat Catòlica de Lovaina, on s’especialitzà en psiquiatria. Ben aviat, amb altres companys, van crear Exil, centre mèdic i psicosocial per tractar els familiars d’exiliats polítics, primer xilens i posteriorment d’arreu del món. Exil va ésser reconegut pel Govern belga, i més tard per Nacions Unides, com un Centre especialitzat a tractar víctimes de la tortura. Fruit dels seus treballs va rebre el premi Houdman, que li donà ressò en altres països, entre ells Espanya.
També es dedica a la docència, i ha format terapeutes dedicats al maltractament infantil. A Espanya, ha treballat a Astúries, el País Basc (a Sant Sebastià) i també per a la Junta d’Andalusia, entre altres llocs. Actualment resideix a la província de Barcelona, on ha creat una ramificació d’Exil.

Jorge Barudy és un especialista de prestigi internacional. El seu treball sobre el maltractament infantil i la promoció del bon tracte ha estat ingent, tant pel que fa al tractament com al treball de caire comunitari. Una de les vessants més remarcables de la seva tasca és la que desenvolupa com a consultor institucional en Serveis personals i socials . Va ésser en aquest aspecte que vaig tenir el privilegi de comptar amb la seva col.laboració quan jo era regidora de serveis socials a Girona. Barudy, a qui jo vaig conèixer com a alumna durant la meva formació com a terapeuta familiar, va iniciar un programa de formació i supervisió amb els nostres professionals de la xarxa de serveis socials municipals molt valuós per millorar l’atenció a les famílies en situació d’alt risc social. És un veritable privilegi per qualsevol organització poder comptar amb ell per la formació i supervisió dels seus professionals .

A més de fer intervencions directes, Barudy procura donar al seu treball una dimensió de sensibilització social contra qualsevol tipus de violència i a favor del bon tracte de la infància, especialment. La seva tasca de divulgació en conferències i aparicions als mitjans de comunicació és també molt valuosa i remarcable. Els seus llibres són texts de referència. Diverses administracions públiques i institucions han comptat amb el seu assessorament per millorar els seus serveis públics d’atenció a la infància o a les dones víctimes de maltractament.

Pel que fa a la feina de Exil, és terapèutica i preventiva. Està feta des de un compromís ètic i polític radical a favor dels drets humans i en contra de qualsevol tipus de violència. La seva acció la defineixen com a destinada a protegir els drets de les persones i a restablir el respecte a la vida, tot reconeixent que la violència i l’abús, són abusos de poder: d’adults vers infants,d’homes contra dones i de poderosos contra dèbils. Treballen amb una realitat que és sovint silenciada, amb les que ens creuem sense saber-ho més sovint del que pensem. Em sembla important que se’n parli i es doni a conèixer aquest treball. En aquesta línia de fer visible aquesta problemàtica Exil va organitzar a Barcelona una trobada de víctimes de la tortura. Ara fa molt poc s’han recollit diversos testimonis personals de refugiats polítics a Catalunya (inclòs el de Jorge Barudy) en un llibre que us recomano vivament “L’enriquiment de la pèrdua. Aportacions i riqueses de les persones refugiades a Catalunya” publicat per la Comissió catalana d’ajuda al refugiat (CEAR).