No dono l’abast . El cap de setmana passat va ésser realment intens. El divendres, després d’assistir a una visita d’obres col.lectiva a Sta Caterina, que va servir per constatar el bon ritme de l’obra de la nova seu de la Generalitat a Girona, vaig poder anar una breu estona (molt menys del que hauria desitjat) a les Jornades de la Catosfera. No em vaig poder quedar ni tornar-hi l’endemà així que he seguit el resultat de les Jornades pels blogs: el de la pròpia catosfera, el de Marc Vidal i el de José Antonio Donaire, us els recomano especialment. (Del Don us recomano a més el post de la girosfera per posar-vos al dia). Les meves presses venien d’haver-me compromès amb la Mònica Geronès a participar en unes jornades per regidores i alcaldesses socialistes gironines. Vaig anar al sopar-tertúlia el divendres i a fer una intervenció l’endemà sobre el projecte de llei de “drets de les dones contra la violència…”. Vaig poder constatar com creix en tots els sentits el grup de regidores i alcaldesses del PSC de les comarques gironines. La veritat és que la trobada va ésser molt interessant . Tenim gent excel.lent dedicada a millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans i conciutadanes, des de les administracions més properes, les que la gent sent més seves: els ajuntaments.

El dissabte, en acabar, vaig poder arribar-me a la inauguració del nou centre cívic del Ter , al barri de Taialà de Girona. És magnífic . Aneu-hi, i segur que us sentireu orgullosos de viure en una ciutat que construeix entorns tan acollidors per la vida associativa i ciutadana. Entreu a la biblioteca “Antònia Adroher“, hospitalària i lluminosa. Espero que us emocioneu com jo quan llegiu la frase de l’Antònia que han reproduït a la paret de la biblioteca. Hi vaig trobar , a més de a molts veïns i veïnes del barri als que feia dies que no veia, a molts dels professionals de la xarxa de serveis socials i de centres cívics de la ciutat. L’Amadeu Mora estava feliç mostrant el nou centre. Ell i en Félix Àlvarez, el director de l’equipament, m’explicaven la col.laboració que durant el procés de construcció havien tingut amb en Carles Lloret, l’arquitecte. En Pep Just, la Lourdes Delgado, l’Assumpció, la treballadora familiar més incombustible que ha tingut el barri (cofoia del seu nou despatx), l’Óscar, en Josep Ferrer, per esmentar-ne només alguns … tots estaven feliços, i no n’hi havia per menys. La més cofoia, però, era l’Anna Pagans la nostra alcaldessa, que , acompanyada per en Joan Oloriz (no s’ho va voler perdre malgrat estar malalt) , la Lluïsa Faixedes (responsable entre moltes altres coses de les biblioteques de la ciutat ), i la resta del consistori, va presidir la inauguració que va reunir centenars de persones.

Després cap a casa falta gent. A casa meva el gener és un mes d’aniversaris , així que jo tenia molt tràfec organitzant dues celebracions (pel meu marit i per la meva filla més petita, que ja ha fet 8 anys) en un cap de setmana. Vaig acabar esgotada (però amb la família feliç, que és el que compta).