Aquest dimecres va ésser un gran dia : al matí només d’engegar la ràdio vaig poder comprovar que les coses no van per tan mal camí com pensen alguns: El Tribunal constitucional ha tombat per majoria aclaparadora el recurs contra la llei d’igualtat que havia presentat el PP. Aquesta llei és un dels bons exemples de les millores en drets civils que ens deixa el govern socialista de Zapatero. La sentencia del Constitucional esvaeix l’ombra que es projectava sobre la llei.

Durant el dia vaig passar unes hores acompanyant la visita del Director general de Costes, José Fernandez, un canari simpàtic i enormement eficaç en la seva tasca. Ens havia convidat el subdelegat del Govern, l’amic Francesc Francisco. La diputada i cap de llista en les properes eleccions pel PSC Montse Palma ( a qui podeu veure a la fotografia amb la resta de la candidatura) estava exultant. El seu treball ha estat decisiu perquè arribessin a materialitzar-se els projectes que ahir es presentaven : La millora a fons de les Ribes de Cadaqués, el nou Passeig de mar de Colera, la renaturalització de La Platera (a l’Estartit) i el passeig de Montgó. Aquests projectes són bones mostres dels avenços en realitzacions materials que l’administració de l’Estat i el Ministerio de medio ambiente, en particular, han fet en els darrers quatre anys en preservació del medi natural a la costa gironina. L’enderroc de les Antenes de pals i la resolució del contenciós del Club Mediterranée n’han estat les estrelles més rutilants, però no han estat les úniques, tal com varem poder comprovar ahir. En la visita vaig tenir ocasió de saludar molts amics i els alcaldes dels pobles esmentats: Joan Borrell, Lluís Bosch, Joan Margall i Estanis Puig.

La visita , a més, va donar-me la oportunitat de gaudir d’un dia espectacular a la Costa Brava , en plenes “minves de gener”. Aquesta és la forma com els habitants de la Costa Brava (m’ho explicava l’alcalde de Port-Bou, Josep Antoni Vega ) anomenen aquests dies de final de gener en què sembla donar-se un avançament de la primavera: el nivell del mar baixa un xic i l’aigua apareix més encalmada i transparent que mai. Ahir era un d’aquests dies privilegiats. Us reprodueixo aquí el poema que Joan Maragall sobre les “minves…”:
Les minves del gener
Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.