Són moments molt difícils per a tothom, dominats per una crisi econòmica molt gran, una crisi de valors i una percepció molt negativa de la política a qui una part de la societat fa responsable de la situació actual. És un context al qual, en el cas del nostre país, Catalunya, hi hem d’afegir un sentiment de rebuig cap a Espanya, amb components nacionals i econòmics.

La societat catalana ha canviat, s’ha mogut. Està creixent el sentiment nacional cap a la independència, motivat per les contínues agressions de l’Estat espanyol cap als sentiments nacionals catalans, com ara la sentència contra el nostre Estatut; les reiterades sentències contra el nostre model d’immersió lingüística que qüestionen la nostra llegua, el català. A més, hem d’afegir a tot plegat un model de finançament que no dóna resposta a les necessitats de Catalunya i que tampoc reconeix els esforços que hem fet sempre tots els catalans i catalanes a favor de la solidaritat amb la resta dels territoris d’Espanya. Però segur que molts dels problemes als quals Catalunya ha de fer front actualment, en relació amb l’encaix amb Espanya, tenen l’origen en la transició política de la dictadura cap a la democràcia. No va ser una transició modèlica per la renúncia de les esquerres a causa de les ganes de llibertat i de pau després de tants anys de repressió. Va ser una transició que no va resoldre el model territorial ni va reconèixer la diferència que, per història, per sentiments i per cultura, corresponia a Catalunya. Lluny del reconeixement del fet diferencial de Catalunya, sempre hem estat qüestionats i permanentment ens hem hagut de sentir que som poc solidaris. Segur que tots tenim una part de culpa del sentiment de segregació d’Espanya que té una part del poble català. Més enllà d’actuar amb responsabilitat, sentit pedagògic i respecte per la diferència, els partits polítics, els mitjans de comunicació i algunes organitzacions de la societat civil han alimentat la confrontació i la radicalitat.

La Catalunya real és diversa, és integradora, està formada per molta gent nascuda al país i d’altra que ve de fora. La Catalunya real ens demana respostes a la crisi econòmica, al manteniment de l’estat del benestar, al respecte pels nostres sentiments nacionals, per la nostra llegua i la nostra cultura.

Els i les socialistes necessitem donar respostes a les inquietuds de la ciutadania de la Catalunya real. És a dir, hem de garantir l’estat del benestar: l’educació, la sanitat, la investigació i la recerca. Hem de garantir, en definitiva, la igualtat d’oportunitats. Però alhora també necessitem recollir els sentiments nacionals cada vegada més creixents, i per tant hem d’exercir la defensa del nostre autogovern, de la nostra llegua i d’un nou model de finançament que aporti més recursos per a Catalunya.

Aquest model de finançament ha de servir per tenir més recursos, per aconseguir un gran pacte social que doni resposta a una societat cada vegada més desigual. Ha de ser un pacte fiscal que comporti, en un temps prudencial, uns rendiments similars als del concert econòmic, vestit amb una agència tributària catalana amb un pes preferent i determinant de la Generalitat de Catalunya, i que revisi els mecanismes de solidaritat amb la resta dels territoris.

En aquests moments, els socialistes catalans hem de ser valents i arriscar-nos per aconseguir un projecte social d’esquerres majoritari que accentuï la capacitat integradora i no excloent de la nostra identitat catalana; que preservi l’estat del benestar i la igualtat d’oportunitats; que actuï en defensa del nostre autogovern i que sigui, al mateix temps, un pacte fiscal responsable que aporti més recursos per a Catalunya. Ara és l’hora de la suma, de la defensa de la Catalunya real, la Catalunya que espera del PSC una resposta per a l’atur i les desigualtats, per trobar més recursos per a l’educació, per la sanitat i propostes a favor de l’activitat econòmica.

Però també espera del PSC una resposta de responsabilitat i rigor, en relació amb els sentiments nacionals catalans que ha de permetre una major identificació de la ciutadania amb el nostre projecte.