A banda i banda del Pont de Sant Agustí s’han produït , en aquesta setmana, dues notícies doloroses. Primer va esser la mort de Maria Viñas, del Boira, la mare de’n Quim i de’n David, que tantes hores havia passat al Bar Restaurant Boira atenent gironins , gironines i forasters amb amabilitat i bon humor. Mentre la salut li va permetre va estar sempre al peu del canó, al costat primer del seu marit, i després del seu fill, per ajudar-lo a tirar endavant i donar continuitat i més volada al negoci familiar.

Avui hem sabut del traspàs de Fredi Faure. Un gironí de cap a peus que, de formes diverses, va ser a llarg de tota la seva vida membre actiu de la nostra comunitat. Fredi Faure ha “fet ciutat” de formes diverses. En el món de la música, primer, i en la pastisseria familiar, en les darreres dècades. Va saber combinar l’estima per les tradicions gironines i una forma original i desacomplexada d’aproximar-s’hi. Va saber combinar el seu amor per la ciutat amb una fina ironia  i una gran professionalitat en l’el.laboració dels seus productes. La seva família el trobarà a faltar molt, però la ciutat també.

“La ciutat és la gent” deia sempre Pasqual Maragall , citant Shakespeare. En temps tan difícils, que estimulen l’individualisme i la insolidaritat, les persones que “fan comunitat”, que “fan ciutat” són més necessàries que mai. La Maria i en Fredi eren d’aquests. Girona els trobarà a faltar.