La mamografia d’Arias Cañete
He anat amb la Montse Palma a Blanes a la inauguració del servei d’urgències de l’Hospital. Mentre la nostra companya Marina Geli ens explicava amb vehemència i convenciment la importància de tenir unes instal.lacions dignes per prestar uns serveis sanitaris de qualitat, jo no podia deixar de pensar en les declaracions d’Arias Cañete. Em venen ganes de dir uns quants exabruptes quan penso en el destil.lat de sexisme, classisme i xenofòbia que és capaç de fer aquest home que escup testosterona per la boca cada cop que parla. Perquè una mamografia, que rarament es fa per urgència? Perquè no una radiografia, un TAC, una ressonància magnètica que són molt més habituals en aquests serveis?. No us ho heu preguntat?. La resposta és evident: el seu menyspreu pels immigrants si a més són pobres, augmenta si a més són dones!!!. Pensar que si no som capaços d’aconseguir una victòria suficientment àmplia a les properes eleccions pel PSOE ens pot portar el retorn de personatges (em continc de qualificar-lo) com aquest, em motiva a treballar gairebé més que cap altra cosa.
A Blanes hem trobat, exultant, en Josep Marigó , que juntament amb la Consellera Geli, va treballar intensament perquè aquest nou servei d’urgències es fes realitat. També hi eren Ferran Cordon i Marta Pedrerol, que , des del serveis territorials van posar-hi el que calia i Carles Manté, imprescindible per tants motius, … i tants altres que em deixo. És un plaer acompanyar la Montse Palma, una candidata excel.lent a qui, aquests dies, la premsa gironina no veu . De moment no hi ha forma que els fotògrafs la captin. Serà que la “síndrome de la invisibilitat de les dones” ha atacat els nostres diaris ?. Esperem que no , que siguin només casualitats puntuals i que els mitjans la comencin a tractar com es mereix. La Montse és una diputada treballadora, eficaç, que fa molta feina i poc soroll. (en contrast amb algun diputat gironí de qui la gent diu que fa “molta fressa i poca endreça”), Ha aconseguit un munt de coses bones i útils de debó per les comarques gironines. Els alcaldes de molts pobles ho han pogut comprovar. La seva feina com a portaveu de la comissió de universitats i recerca, a més, ha estat molt ben valorada al Congrés. Esperem que els gironins i gironines sàpiguen valorar-ho el proper 9 de març.
hola Pia.
El que li passa a tot el PP és que es creuen que treient tots els dimnis, immigració, català, a les portes de unes eleccions la gent els anirà a votar.
Aixó dona peu a personantges tant limitats com el de la llista d’Alacant, homòfob i burleta sobre la condició sexual dels gais i les lesbianes o amb el sapastre del Cañete, amb el tó del xulo de taberna que es creu el sheriff del poblat.
De totes maneres que es pot esperar de un partit que té en la cúpula directiva personatges com l’Acebes, el Zaplana o el Pujalte o fins i tot un líder ??? com el Rajoy.
Ho teniu tan fàcil per guanyar que només us cal no “cagarla” i prou, us desitjo tota la sort possible i al ZP de president per altres 4 anys, tot i que jo no sigui socialista, ja ho saps.
Salut i €
Hola Eduard
Unes eleccions mai són fàcils de guanyar. I Espanya no és Catalunya. Per desgràcies nostra aquests personatges dels que parles no desapareixeran de la primera fila política , si no perden de forma estrepitosa les eleccions, i això no està assegurat. Esperem que tots plegats siguem capaços d’enviar-los a casa per força temps i es regeneri així el propi PP , perquè ens mereixem tots plegats un altre ambient polític. El PSOE serà també més federal si no té la pressió terrorífica de tota aquesta colla de personatges que fan irrespirable l’ambient. De tota manera no se’ls pot menystenir: en Arias Cañete té un càrrec molt rellevant al PP, per exemple.
Ah… Salut i € també per tu.
Pia
El problema és que la campanya que utilitzen alguns requereix posar-hi elements que enganxin. L’anticatalanisme o la cosa anticalana és rendible. Ara també ho és la immigració, i barrejar-hi temes sanitaris, com una prova mèdica és una metodologia vella, però molt pitjor de les que havíem vist fins ara.
Tot això recorda d’alguna manera a les cremades de llibres dels anys 30 i les posteriors cremades que van venir després.
Hi ha gent molt impresentable i aquest “pájaru” n’és un d’ells. Ep, que va ser ministre, i es suposa que vol tornar-ho a ser.
Personalment he de dir que tot plegat em sembla molt trist, molt pobre, i una mica preocupant.
Ja ens veiem una estona d’aquestes, cuidat
Quim
El pitjor és que exciten les baixes passions de la gent i fan demagògia de la més destructiva: Connectant amb les preocupacions i les pors legítimes fan una lectura catastròfica de la realitat. Espero que tots plegats siguem capaços d’evitar que aquest personatge torni a esser ministre.
Et llegeixo i et veig en forma, com sempre.
Fins aviat,
Pia