La setmana que avui acaba ha estat intensa. Va començar per mi en una Jornada, el dilluns, sobre “Els Estats Units d’Europa” organitzada pel grup parlamentari europeu “Socialistes i Demòcrates” que va reunir a Barcelona un grup d’europeistes incombustibles, en la que em van convidar a intervenir . Maria Badia va fer-ne l’obertura que podeu llegir aquí. Avui Lluís Bassets a El País escriu un article que va en una línea molt concordant amb les intervencions que varem fer dilluns els diferents ponents de les Jornades.

Dimarts va ser un dia històric i memorable per la victòria de Barack Obama a les eleccions americanes. Els que em seguiu sabeu de la meva admiració pel President dels Estats Units i no us estranyarà que passés la nit a Barcelona seguint, gràcies a l’hospitalitat del Consolat americà, l’evolució del recompte electoral americà. Crec, com molta altra gent, que, malgrat les dificultats enormes amb què es trobarà Obama en els propers mesos, veurem en aquest segon mandat un President més determinat i més resolutiu en impulsar les polítiques de creixement i estímul econòmic, de preocupació per la classe mitja i de protecció dels més febles. Avui Paul Krugman li envia, a través dels mitjans, consells en aquest sentit. No us perdeu el seu article on aconsella “no fer tractes“.

Dimecres vaig participar en la presentació de la conferència que Marina Geli va fer a Girona per parlar de la situació política en tant que candidata a les properes eleccions, juntament amb Quim Nadal, Joan Manuel del Pozo i Carles Ferreira. L’intervenció de Marina Geli podeu llegir-la aquí.

I dijous va començar la campanya electoral que serà el que ens ocuparà els propers dies. Pel que anem veient no es parlarà de res més que del model d’Estat, sense massa possibilitat de valorar les diferents propostes polítiques sobre la governació de Catalunya, que haurien de centrar el debat d’aquesta comtessa electoral.

De fons i dominant tot el panorama i determinant l’estat d’ànim de la majoria, la tragèdia de l’atur i la precarització d’una part molt important de la població, amb els desnonaments com a situacions límit. Hauria d’esser aquest el tema que ens preocupés i ocupés a tota hora. Això és el que ens diu molta gent quan sortim al carrer, com ho varem fer divendres , en visites a l’Hospital Trueta i a diferents CAPs de Girona. O també ahir a la Fira d’Entitats organitzada per la Federació de voluntariat de Girona, o en les diferents castanyades populars de barri a les que varem assistir a la tarda.

Potser no és així perquè estem en una situació que alguns no dubten ja de qualificar de “dèficit democràtic”. Una editorial molt polèmica de “El País” i alguns articles de fons ho han fet durant aquesta setmana. Es tracta de la crisi profunda dels mitjans de comunicació i la progressiva desaparició dels mitjans independents, així com l’evident pèrdua d’independència dels mitjans públics pagats amb els impostos de tothom. Una situació cada cop més preocupant a la que no es veu una solució a curt termini.

Temps difícils carregats de reptes als que haurem de fer front amb valentia i més ànim que mai.

I pel que fa a Girona, demà tenim un Ple municipal en el que procurarem influir perquè l’Ajuntament reclami de forma efectiva el deute que té la Generalitat amb nosaltres que lastra els comptes municipals i afecta les decisions econòmiques a prendre en aquestes setmanes en què parlem d’ordenances fiscals i de pressupostos municipals.

Avui, però, hem fet un recés i hem gaudit d’un matí lluminós visitant en una excursió organitzada per l‘Associació de veïns de Les Pedreres, i de la mà del company Ramón Ceide la “mina del calvari“. Un racó secret de la ciutat més bonica i més plena de racons màgics que us pugueu imaginar: Girona.