Em sembla que ara us faré un xic d’enveja (de la més sana) a alguna de vosaltres: Aquesta setmana varem tenir el privilegi de rebre a Victòria Sau al Parlament. “La Victòria de les dones” , com la va anomenar Carme Valls en un recent homenatge. Així ens ho recordava l’amiga Mila Arcarons que va fer una intervenció carregada d’idees i d’afecte. O “la memòria de les dones“, perquè Victòria Sau ha estat una lluitadora per la llibertat de les dones i la igualtat en aquest país quan aquesta lluita tenia quelcom d’heroic, i és una de les persones que més memòria viva té d’aquestes lluites. Ella , modesta i sàvia des dels seus més de 70 anys, ens va dir que no ha fet res sola, que ha treballat amb moltes altres dones . Ens va dir moltes més coses, algunes enormement senzilles i clares. Ens va regalar una estona de la seva experiència de persona gran i de gran persona. En aquesta època en que fem tan fetitxisme de la joventut,va esser un privilegi i un plaer escoltar la saviesa serena de una dona que s’ha fet gran reflexionant i que manté una lucidesa i una agilitat mentals envejables. Cliqueu aqui per veure la transcripció de la sessió.  Us destaco algunes de les seves frases: “Cal reclutar els homes per la causa de la igualtat”. “Com podem informar els homes que estem en una societat patriarcal que està desapareixent i que caldria acomiadar com més aviat millor?” .” S’ha volgut sempre separar a les dones, “qui té amigues té fatigues” es deia, perquè no es poguessin unir i lluitar juntes per la igualtat”. “Estem sota el predomini d’un capitalisme molt salvatge que acaba amb els valors bàsics, pel que només existeix allò material. No es veu la importància dels elements psicològics” Acabo amb una frase que ens va dir i que li dedico al meu marit i als companys de les meves companyes: “S’ha de ser molt home per ésser el company d’una dona feminista i alliberada”. Doncs el que us deia : un privilegi i un plaer.