L’acte electoral més clàssic i 10 propostes per la igualtat

Avui l’Alex Saez estava més content que mai, compartint cartell electoral amb Quim Nadal i Anna Pagans a Taialà. El matí d’avui era més propi del mes de maig que de març, un sol amable i una companyia entranyable … no es pot demanar gaire res més. Entre els assistents hi havia en Pepe Guerrero, amb la seva dona, que no fallen mai. En Josep Brugada, la Meli Barbero, en Quim Ruhí, la Isabel Llauger, la Iolanda Vilà i la Victòria Saget, en Josep Mª Jofre, i algú més que m’oblido completaven el grup socialista… I allà, per descomptat, ens hi esperaven els amics del barri que omplien la sala d’actes del nou i espectacular Centre Cívic de Ter. En Pito Caicedo hi era amb els amics de la llar de jubilats, en Juan, en Paco ,… als que m’agrada sempre retrobar.

I , com que s’ha d’aprofitar la ocasió, us recordo en 10 píndoles perquè votar socialistes ens ajudarà a seguir avançant vers la major igualtat entre els homes i les dones.

Més igualtat en 10 mesures

Les 10 mesures més significatives del programa pels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats (eleccions generals març 2008)

1. Estendrem els plans d´igualtat a la majoria de les empreses.

2. Pactarem amb les empreses i els sindicats un Pla d´Usos del Temps que permeti la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

3. Xarxa universal per a la cura dels nens i nenes de 0 a 3 anys. Farem 300.000 noves places públiques.

4. Ampliarem el permís de paternitat a 4 setmanes per fomentar la corresponsabilitat

5. Aplicarem la paritat als nomenaments del Govern

6. Increment de les pensions mínimes perquè les dones grans tinguin una vida digna. Complement de solidaritat de 1.400 euros a l´any per pensions mínimes

7. Desenvoluparem la llei integral contra la violència de gènere per a la recuperació integral de totes les dones víctimes.

8. Vigilarem als agressors amb ordres d´allunyament perquè no es puguin acostar a les dones víctimes.

9. Inclourem el treball domèstic al Règim de la Seguretat social

10. Garantirem la intimitat a totes les dones que interrompin voluntàriament el seu embaràs i, si s´escau, farem un canvi de llei que garanteixi el dret a decidir i l´equitat.

7 thoughts on “L’acte electoral més clàssic i 10 propostes per la igualtat”

  2. Pia, sempre que vas al barris de Girona veus a gent coneguda
    Perque sera? Sera perque sempre que hi ha alguna cosa participes? perque t’impliques amb les tasques de barris?. Hi han politics que com nomes s’acosten als barris per les eleccions no poden parla de ningu, ni podem cridar-los pels seus nombs per que no els coneixem personalment. els veuem de 4 anys en 4 anys i evidentmen no ens coneixen.
    He vis el video que recomana parisbcn, esta molt be.
    Jo, no vaig mai a votar ho haig de reconeixer pero aquet any no em quedara mes remei que recursar al partit que mes o menys pot defensar els drets de tothom no nomes d’uns quants ……

    fins la propera

    Roser

    Respon

  3. Hola Roser
    Gràcies pel que dius. La veritat és que ara mateix hi vaig menys del que voldria i del que m’agradaria als barris de Girona. Em passo moltes hores anant i tornant de Barcelona. Però ara és el que em toca fer.
    Em sembla que malgrat les possibles prevencions i que és impossible compartir 100% les actuacions d’un govern, les bestieses que ha fet i dit el PP, faran que molta gent faci, al final, com tu: intentar recolzar els que més treballaran per ampliar els drets de tothom. Si no votem, perdem legitimitat per exigir als governants que facin el que han promès.
    Una abraçada
    Pia

    Respon

  4. En declaro admirador incondicional del President Maragall, obertament amb tot el que avui en dia comporta, per això et faig aquesta díficil pregunta, per què no he de votar en blanc, com ell ens demana i ho hem de fer per en Zapatero? Saps que passa que busco arguments convincents doncs en costa molt traïr en Maragall, però no vull que guanyi en Rajoy.

    gràcies i disculpa

    Ricard Jiménez

    Respon

  5. Hola Ricard
    Podríem parlar-ne molta estona. Jo, en tot cas, et donaré la meva opinió de forma resumida. Resumint molt voldria dir-te que crec que la política és l’art del possible i que , en aquest cas, les possibilitats reals de futur immediat pel nostre país només són dues: o serà President Rajoy o serà President Zapatero. La diferència entre tots dos crec que és clara especialment pel que fa a alguns temes que són molt importants pels catalans d’esquerres: per la millora de la igualtat d’oportunitats per tots i especialment per les dones, pel futur del nostre Estatut (que no tindríem sense el treball i el sacrifici personal del President Maragall), amb tot el que això implica per Catalunya, per exemple.
    Jo també admiro molt la trajectòria personal de Maragall i el seu llegat polític i crec que la seva situació actual és una mostra de la duresa de la política de la que tan es parla. Però crec que ara, si no s’articula una alternativa possible, el vot en blanc ni tan sols serà interpretable en un sentit o un altre. Si la voluntat és treballar per un aprofundiment democràtic o per la millora del sistema de partits, cal fer-ho de forma més articulada, cercant complicitats, més que no amb una postura testimonial que pot perjudicar les possibilitats de seguir avançant en l’estat del benestar i en les polítiques progressistes, amb totes les mancances que podem trobar i reconèixer, però també amb els encerts. Crec més en les solucions col.lectives que en posicions personals testimonials, quan es tracta de canviar dinàmiques socials complexes.
    Dir-te també que un dels diputats del grup parlamentari socialista que ho és per ciutadans pel canvi, Josep M Balcells, va escriure fa pocs dies un article al Punt que em sembla que et pot interessar.
    salutacions cordials
    Pia Bosch

    Respon

  6. Moltes gràcies per dedicar-me una mica del teu temps, bufff, crec però que si el mateix Maragall no es torna a pronunciar, alguns com jo (segurament no molts) que ens vam posicionar clarament amb la Plataforma de la que fas esment (l’únic cop en que he militat) i que això a hores d’ara ens repercuteix amb trobar-nos adversaris poltics per tot arreu, o millor dit en trobar-nos desarrelats com aquell sentiment que sovint t’expliquen la gent nascuda a Andalusia i que viu aquí, que els de Catalunya els consideren Andalusos i els d’Andalusia Catalans, per tant ells es senten desubicats, quelcom similar ens passa, ja que tothom ens considera socialistes i els socialistes ens consideren no se sap què però socialistes segur que no, en dí que ara ens costa molt decidir-nos i busquem referents com en de Josep M. Balcells que en dius, però llavors surt el President Maragall (EL Punt, 10 de febrer) i respon contundenment i amb arguments molt més sòlids que els de’n Balcells.

    En fí, Pia moltes gràcies per la molèstia , no et pensis pas que vaig fent la pregunta pel món (no soc pas un pessat) un amic m’ha recomanat el teu bloc, l’he donat un cop d’ull i he pensat que polítiques com tu tenen un criteri molt centrat i raonat, i paga la pena escoltar-les, tanmateix després de la seva resposta, tot i que segueixo pensant que en Maragall defensa una opció molt correcta, en fan entendre el xq el Partit Socialista és un gran partit. Sort , Salut i no canvii!

    Ricard Jiménez i Eroles

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *