La coincidència de la celebració del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, amb la jornada de reflexió de les eleccions legislatives, fa que aquest any quedi un xic amagat enmig de tant soroll. De tota manera, no és una data per deixar passar sense fer sentir la nostra veu, en un context en què hi ha passos endavant innegables, però alhora, molta feina pendent, moltíssima. Avui a Girona la Mónica Geronés ens ha organitzat l’acte de celebració del PSC convidant a la Mª Dolors Renau a fer-nos una xerrada. Ha estat de debò una gran idea. La Dolors és una d’aquestes dones referents que ha estat capaç de treballar des de dintre del partit i de l’estructura d’un govern i mantenir, al mateix temps, la independència de criteri que jo tan valoro. Va esser Presidenta de la Internacional de dones socialistes durant uns anys. El seu actual treball sobre la incorporació de la subjectivitat a la política em sembla extraordinàriament suggerent. Jo el conec pel grup de treball de la Fundació Campalans que ella anima (al que em convida i jo no puc assistir mai, però del que llegeixo sempre els papers). Ben aviat podrem llegir una publicació que recull aquesta reflexió. Crec que és una línia de treball que serà molt fecunda. És aire fresc, nou i diferent . Ha estat acompanyada a la taula per Anna Pagans, Montse Palma i Marina Geli. Entre el públic moltes dones i homes compromesos amb la igualtat. Hi havia alcaldesses com la Iolanda Pineda, la Rut Rosique, la Carme Barceló, candidats i candidates com l’Alex Saez, en Lluis Maria de Puig, la Pepa Celaya, la Iolanda Vila, la Margarida d’Arquer, … regidors i regidores, dones de diverses associacions de Girona, en Francesc Francisco, en Joan Manuel del Pozo,…. i molta altra gent que em deixo. Tots plegats, doncs, manifestant el nostre compromís amb la igualtat. El contingut de la xerrada mereix una nota més extensa que miraré de fer més endavant.