El canvi de model que posa en risc la sanitat pública
Vivim un moment econòmic i social extraordinàriament complex, és evident. També és evident que la conjuntura actual està sent aprofitada per canviar el model de protecció social de què ens hem anat dotant en les darreres dècades. La mostra més evident és el canvi de model d’atenció sanitària. Havíem anat construint i pagant , entre tots , un sistema sanitari públic excel.lent, el 5é millor del món, segons un estudi del setmanari Newsweek. Havíem arribat a assolir una utopia: que la classe social no determinés l’esperança de vida , en el nostre país. I que aquesta esperança anés augmentant any a any.
Ja fa un temps, però, que el Govern de CiU de Catalunya ha decidit canviar el model. Aquest any és el primer en què l’esperança de vida ha començat a disminuir. Els mitjans de comunicació, però, en parlen poc d’aquest tema que és un dels que més ens hauria de preocupar de la situació actual. Una excepció en aquest panorama mediàtic és el Diari de Girona. Aquesta setmana ha publicat un recomanable article de Jordi Vilamitjana titulat “El Truetet”. Avui recull, en la seva editorial , la mateixa preocupació pel nou Hospital Trueta de Girona, ressaltant que l’ajornament de l’equipament es deu a una decisió estrictament política. Els comparteixo tots dos, i us els reprodueixo tot seguit.
En el darrer Ple municipal vaig tornar a preguntar a l’alcalde de Girona, què ha fet al respecte, després de dos anys de peticions reiterades del nostre grup i de mocions incomplertes. La decebedora resposta va ser que l’Ajuntament no ha posat a disposició de la Conselleria cap terreny per fer el nou projecte, malgrat que si va notificar, dos anys enrere, que el terreny inicialment plantejat no el troben acceptable. És a dir , que l’Ajuntament porta dos anys i mig col.laborant a la paralització del projecte del nou Hospital de Girona. Els gironins ho han de saber.
El truetet
20.10.2013 | 09:24
JORD VILAMITJANA El conseller de Sanitat diu que el nou Trueta -cas de fer-se- serà més petit que el que havia projectat el tripartit; que, cas de fer-se -que no és en absolut segur que es faci-, en reduirà la mida. L’administració catalana de Convergència i Unió farà un Trueta petit, un “Truetet”, un hospital minimalista. I mira que als usuaris ens sembla que justament és al revés; que el que cal és un gran Hospital perquè en aquest no s’hi cap i les necessitats són moltes.
Llevat de la variant de la N-II per Sant Daniel, que mira que petiteja, i de l’eix cap a Vic i Lleida, que sort que l’han eixamplat, en aquest rodal, la majoria de les coses que es fan tiren a grosses. L’exfanal de la plaça del Vi, per exemple, que era gros i niquelat; tan gros, inútil i niquelat que impedia la visió de part de la façana de l’Ajuntament. Era un autèntic fanalàs que un dia d’aquest ens deuran dir on el posen perquè entre posar-lo i treure’l suposo que no llençarem 18.000 euros i l’emmagatzamarem per sempre més. L’estacionassa del parc Central, una autèntica obra faraònica que ocupa i malmet tot el parc Central, n’és un altre exemple. Quan hom hi arriba amb tren procedent de l’estranger i no coneix la ciutat, veient la mida del sarcòfag ferroviari, es pensa que ha arribat a Marsella.
La seu de la Generalitat és grossa; la catedral és majúscula; l’escalinata que hi duu és enorme; la Devesa és colossal i l’alçada dels plàtans que la componen, magnífica. La muralla que envolta la ciutat és monumental, el reflex de les cases al riu és fabulós i la bellesa del call jueu és imponent… Llavors, Sr. Conseller, si a Girona tot és tan gros i tan immens i tan gegantí i formidable; si no hi falten coses titàniques, ni grandioses, ni voluminoses, ni imposants, ni grandioses, què coi preteneu construint un hospital petit, desnerit, per a lil·liputencs, absurdament reduït, migrat, de pa sucat amb oli? Què en direm? L’Hospitalet?
De ben segur que heu pensat en un hospital que no faci ombra a les instal·lacions mèdiques privades que tant us adeliten. Ara que encara tenim -malgrat vós i les vostres retallades- un autèntic hospital de referència -públic, gratuït i de qualitat- ens empetitiu el somni, ens reduïu les prestacions, ens apoquiu els drets. El més greu, però, és que no teniu cap ganes de fer-lo. Ens esteu pagant amb excuses de mal pagador una vegada i una altra: que si el terreny, que si la comissió, que si l’Ajuntament amb el Santa Caterina, que si les mides…
Que us quedi clar, Sr. Conseller: estalviar a compte de la salut de la gent fa mesquí i fa miserable.
El nou trueta o es fa bé o millor posposar-lo
20.10.2013 | 09:24
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va tornar a parlar del nou hospital Trueta en la seva última visita a Girona. En aquesta ocasió, va avançar dues coses: que el projecte es coneixerà dintre d’un parell de mesos i que el nou edifici serà més petit que el que va projectar el tripartit.
Des de que CiU va recuperar el govern de la Generalitat el novembre de 2010 i que Boi Ruiz es va fer càrrec de la conselleria de Salut, el projecte per a construir un nou hospital de referència a Girona, que ja tenia perfectament perfilat l’anterior consellera, Marina Geli (PSC), ha donat moltes voltes. Ajornar la seva construcció va ser una de les primeres mesures que va anunciar el nou govern. Després, el debat ha transcorregut per diferents alts-i-baixos, des de si l’ajornament era sine die fins a si s’ubicaria en el terme municipal de Girona o en algun dels municipis veïns. En un determinat moment, hi va haver gestions molt avançades amb Salt. La decisió de paralitzar el projecte del nou Trueta ha sigut més política que econòmica. Cert que, amb la crisi actual, s’han d’establir molt bé les prioritats pressupostàries, però el projecte que en el seu dia va presentar el tripartit tenia un cost una mica inferior al que destina cada any la Generalitat a mantenir TV3. Hi ha menys diners que abans, però n’hi ha. Poden anar a propaganda o a salut. Correspon als polítics decidir la seva destinació i als ciutadans valorar-ho. El conseller Boi Ruiz ha encarregat un projecte nou. De moment, ha avançat que l’edifici serà més petit que el que va projectar el tripartit i que, tant en el fons com en la forma, dependrà de la seva unificació amb l’hospital de Santa Caterina. És normal que ara, amb la cogestió entre el Trueta i el Santa Caterina, es reformulin alguns aspectes del projecte anterior. Si ha de ser més petit o no, ja és una altra qüestió que hauran de valorar els experts. En qualsevol cas, cal demanar que, si s’ha de construir un nou Trueta, cobreixi totes les necessitats de present i de futur. Si s’ha de fer a mitges, millor esperar. Que no es repeteixi la història de l’Eix Transversal que l’endemà de la seva inauguració ja era insuficient.