El dijous passat, des del grup municipal socialista,varem fer públic aquest comunicat sobre el conflicte que l’ha afectat:

Ramon Llorente Varela és un d’aquests Ciutadans amb majúscula que ens honorem de tenir com a veïns de Girona. De trajectòria personal i professional inatacable , advocat laboralista de referència a la ciutat, ha defensat els drets de centenars de treballadors i treballadores al llarg de la seva vida professional. Llorente ha estat sempre un home de gran sensibilitat social amb un acusadíssim i insubornable sentit de la justícia, que aplica a tots els àmbits de la vida. Ell, a més, sempre ha recordat els seus orígens quan, fill de la primera immigració arribada a Girona des el Sud peninsular, es va instal·lar, amb la seva família, als precaris habitacles que es varen fer a redós del Castell de Montjuic. Per això ha estat l’ànima de l’Associació dels “Amics del Castell de Montjuic” que manté viva la memòria d’aquells temps.
En funció d’aquesta trajectòria el Ple municipal de Girona va aprovar per unanimitat, l’abril de 2009, el seu nomenament com a Defensor de la ciutadania. Des de llavors la seva tasca l’ha portat a ajudar a multitud de gironins i gironines que tenien problemes de naturalesa molt diversa. Tots els que coneixem la seva feina sabem que exerceix la seva tasca anant molt més enllà del que seria preceptiu. El balanç de la seva acció demostra que el seu interès per les persones és genuí i honest, com correspon a un humanista com ell. Ho sabem els gironins i també tots aquells que coneixen la seva tasca, com els seus companys del FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, de la que és VicePresident.
Per això ens sap molt greu que s’hagi vist afectat personalment aquests darrers dies per una situació que té quelcom d’estrany i paradoxal: la PAH, un moviment al que molts ciutadans i ciutadanes reconeixem mèrits innegables, ha focalitzat la seva acció en un conflicte que surt del seu radi d’acció habitual i que ha afectat Ramon Llorente. Excepcionalment han abandonat la seva línea que és la de suport a afectats per processos d’execució hipotecària exercits per entitats bancàries, en especial la SAREB, i han entrat en un tema privat , quan sempre treballen sobre entitats bancàries. I l’excepció s’ha fet justament en relació a un cas que afecta Ramon Llorente;  un cas, a més, sobre el que ja s’havia trobat una sortida alternativa. El que segueix és del domini públic. Tot això ha afectat, lògicament, molt, a en Ramon i la seva família.
Seria veritablement lamentable que degut als fets succeïts els darrers dies Llorente acabés deixant la seva responsabilitat al capdavant de l’Oficina del Defensor del ciutadà. Els primers i principals perjudicats, sense cap dubte, serien els gironins i gironines en situació més vulnerable. Ho seríem també tots els gironins en general, perquè saber que ell és el nostre Defensor és una tranquil·litat per tots. Per això ens agrada que l’alcalde no hagi acceptat la seva dimissió, i com a grup municipal li demanem també que segueixi la seva infatigable tasca a favor dels més febles i a favor de tota la institució municipal. Ara menys que mai, Ramon, no pots plegar. 

PIA BOSCH I CODOLÀ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA A L’AJUNTAMENT DE GIRONA