Celebrem avui el 3r debat dels pressupostos municipals, passat ja l’equador del mandat municipal. És el pressupost d’un any crucial del mandat. El que no estigui recollit en aquest projecte tindrà ja poc marge per materialitzar-se. Cal analitzar, doncs, especialment bé la seva proposta abans de decidir el posicionament dels grups.                             

                                                                                                                        

Si el debat de pressupostos és el gran debat de l’any, el que serveix de forma més clara i completa per contrastar models de ciutat, per explicar què volem per la ciutat i com ho volem aconseguir, he de començar-lo afirmant, un cop més, que NO COMPARTIM EL SEU MODEL, o millor NO COMPARTIM LA SEVA ABSÈNCIA DE MODEL I DE PROJECTE.

La seva manca d’ambició per Girona, pel present i pel futur no la compartim, la seva manca d’horitzó per aquesta ciutat no la compartim. El seu “anar fent” i “qui dies passa anys empeny” no és la nostra divisa.

La nostra Girona és una ciutat viva i equilibrada, més competitiva, amb més oportunitats per tothom,  no per uns quants.  La nostra forma de treballar per avançar, per progressar, per superar els problemes del present, per construir el futur, és el treball colze a colze amb la gent, amb tota la ciutadania per desvetllar i sumar les millors energies d’aquesta ciutat. Colze a colze amb la gent per desplegar en un clima de seguretat i confiança mútua aquest model

HEM DE SABER EXIGIR. La nostra Girona és la que és capaç de defensar els seus interessos davant els governs de la Generalitat i l’Estat, des de l’exigència i des de la generositat d’una ciutat significativa pel país que necessita instruments per recuperar-se i ésser així motor de progrés pels gironins , però també per la resta del país.

Vostès han permès que es perdin molts recursos per la ciutat per la caiguda de les inversions de la Generalitat i l’Estat a Girona és un error gravíssim que pagarem molt car durant molt temps. Aquest NO ES EL NOSTRE MODEL. Això és l’anar fent i el conformisme que nosaltres rebutgem. Són diners que no venen, però també hi ha diners que se’n van els de les ADJUDICACIONS DE CONTRACTES, ABANS OBTINGUTS PER EMPRESES LOCALS, QUE ARA VAN A EMPRESES FORANES  el motor econòmic de la ciutat està quedant aturat per molt temps, i la inèrcia negativa que això està generant durarà anys si no som capaços de corregir l’error. Diners que no venen i diners que se’n van de la ciutat. No hi podem estar d’acord de cap manera.

LES XIFRES SÓN BEN CLARES

Per la Generalitat hem passat de 311€ invertits per habitant i any de mitjana amb els governs presidits pels socialistes de 2007 a 2010, a uns insuficients 48€ habitant previstos per l’any 2014 pel Govern de CiU- Un 76% menys en 4 anys!!

Per l’Estat hem passat dels 332€ per habitant i any del govern socialista de2010, a uns igualment paupèrrims 55€ per habitant previstos pel 2014. Una davallada del 83%.

I això porta l’aturada dels motors de la ciutat: per exemple el Trueta, l’aeroport per posar dos exemples paradigmàtics la pagarem molt cara durant molt temps.

I ELS HI HEM DE TORNAR A DIR: VOSTÈS NO SÓN CONSCIENTS QUE GOVERNEN EN MINORIA

Tampoc compartim en absolut la seva forma d’entendre la governança de la ciutat. S’omplen la boca de la paraula participació , però governen en minoria i sense diàleg amb els grups, exercint pressions continues per aconseguir suports pels temes rellevants de la ciutat.

L’any passat els hi dèiem , en ocasió del Ple de pressupostos:

…”el procés de negociació ha estat com a mínim atípic o poc ortodox, tot i que aquesta manera de fer comença a ser pràctica habitual d’aquest govern. Primer, fan que els grups municipals ens assabentem de les línies del pressupost i del pla d’inversions a través de les seves declaracions a la premsa. Just després de la primera ronda de trobades, es permeten recordar als partits de l’oposició la responsabilitat que tenim en la governabilitat d’aquesta ciutat. …

Per tant, no hi ha hagut voluntat política de parlar o acordar des del govern amb el nostre grup municipal”…” Vostès no són conscients que governen en minoria; que la capacitat i responsabilitat de teixir acords per assegurar la governabilitat de la nostra ciutat és de vostès; i que no poden governar 350 dies a cop de decret i 15 simulant processos negociadors a corre cuita. Així no, Sr. Puigdemont, almenys així no amb el Partit dels Socialistes de Catalunya.”

ENGUANY TORNEM A SER ALLÀ MATEIX

És el seu estil. Em deia l’altre dia un veí de Girona , és el sistema “lentejas: si quieres las tomas y sinó las dejas”.

Perquè preocupar-se de informar, convidar a fer el seguiment? Perquè intentar convèncer, podent pressionar? Aquest és l’estil: Pressionar a l’oposició perquè siguin responsables i oblidar-se de què qui governa és qui té la responsabilitat. Les apel·lacions a la responsabilitat ni tan sols les fan directament, les inciten a fer a entitats que puguin veure’s afectades per una absència de pressupost, com ja els hi ha dit els altres grups.

MIRIN QUINA PARADOXA: Apel·len a la responsabilitat dels altres i després, a més, no la reconeixen. Després d’haver rebut el nostre suport per tirar endavant el pressupost que està encara en vigor pel 2013 els hem sentit al llarg de tot l’any queixar-se amargament dels pals a les rodes que , segons vostès, els hi posa l’oposició i en especial el nostre grup: el que els va ajudar a aprovar el pressupost, justament.

DEFINITIVAMENT EL SEU MODEL NO ÉS EL NOSTRE MODEL: un govern en minoria que no dialoga amb els altres grups és un fre per la ciutat.

Fa dos anys i mig varem aprovar en el cartipàs trebllar junts en un Pla estratègic de ciutat. I què se n’ha fet d’aquesta promesa que havia d’estimular la col·laboració públic-privada? L’agència de promoció econòmica igualment.

Els hi reitero que una mostra evident de com entenen vostès la concertació és la seva forma de negociar i pactar amb els grups municipals,. Nosaltres ja fa dos anys i mig que veiem com ho fan amb el nostre i, si hem de jutjar l’estil amb aquest paràmetre de comparació li asseguro que deixa molt que desitjar. Ens han fet treballar sobre aquest pressupost només en 10 dies. Per analitzar i demanar informació sobre el principal instrument de planificació de tot l’any 10 dies. Quan hem demanat més temps ens han dit que no calia: “si el voleu recolzar o fareu i sinó no , per tant , no cal més”. I a més s’han cuidat de fer-nos saber què pensen els veïns que es veuran perjudicats per la no-aprovació del pressupost en les inversions previstes als seus barris, posant així una nova pistola al pit dels grups.

És l’enèsima vegada que ens fan decidir amb una pistola al pit. El seu estil de relació amb el principal grup de l’oposició  és una mostra de la seva forma de governar i no anem bé. Estem decebuts, però la ciutat està decebuda: Incompliment reiterat dels compromisos, manca de projecte, manca de dedicació, “qui dies passa anys empeny” i compensació de totes aquestes mancances una inversió en propaganda absolutament desmesurada.

UNA ABSTENCIO PER RESPONSABILITAT

Hem meditat llargament sobre aquestes qüestions i posats a la balança els diferents elements ja els hi anuncio que ens abstindrem . Per quins motius?

Per responsabilitat de ciutat, i perquè hem arribat a l’acord d’obrir una negociació sobre el pressupost i sobre la seva execució. Ens donem la possibilitat de fer-ho i ens abstenim , amb la tranquil·litat que, fent-ho, s’aprovarà inicialment un pressupost que consolida algunes de les millores que són fruit dels compromisos a què varem arribar l’any passat amb el nostre grup en matèria d’ocupació i de serveis socials. Facilitem també que s’iniciï l’exposició pública i la participació ciutadana i també, òbviament les obres que tan preocupen als veïns de Sant Narcís, i que també, per descomptat ens preocupen a nosaltres.

A partir d’aquest moment , però s’engega una negociació que , si no funciona serà probablement la darrera que emprendrà el nostre grup amb vostès sobre temes pressupostaris. Negociarem per millorar el pressupost, procurant reduir les despeses que són prescindibles i les partides de propaganda, i procurant millorar la seva execució , i també per millorar aquest estil del què parlàvem que porta a una “ciutat d’aparador”.