JOSEP QUINTANAS BOSCH   El president de Mifas plega perquè, entre altres raons, se sent enganyat per l’alcalde de Girona en l’adjudicació de la gestió de la zona blava i fa més de dos anys que la consellera de Benestar i Família no es digna a rebre’l. I afegeix: “No em queden forces per demanar en un programa de televisió o al Súper que se’m pagui el medicament o l’aparell per poder caminar”.
Aconsellaria visitar la pàgina web de Mifas i examinar quines empreses de serveis ha creat i explotat aquests darrers anys i a quins serveis per als seus associats -minusvàlids físics- hi destina els beneficis. Com la cooperativa la Fageda -disminuïts psíquics- o la Fundació Noguera.
Què volen, en el fons, aquestes iniciatives? Dignitat i solidaritat. Solidaritat de la comunitat i de les institucions. Dignitat perquè s’ajudi els seus socis i beneficiats a guanyar-se la vida oferint uns productes i serveis que s’adquireixen si són útils i competitius. O no són un producte de magnífica qualitat els iogurts de La Fageda? O els de la Noguera no són els que renten millor els cotxes? Està clar que necessiten un cop de mà, però sempre resulta més econòmic i rendible socialment -i infinitament més just-, la integració i la dignitat que la marginació laboral i social, i l’absoluta dependència.
Pere Tubert plega, doncs, perquè la política municipal i catalana ja no és aquesta. Ja no es tracta d’ajudar-te a pescar, sinó d’humiliar-te si necessites un peix.
A la portada i a la pàgina 3 de divendres, Diari de Girona anunciava que la Generalitat retalla de nou als menors amb més dependència i, a la 13, l’èxit de la caritat “moderna” del Banc dels Aliments. El govern català té diners per jugar a espies, per comprar periodistes i mitjans, per pagar-se assessors i dietes, i, mentre creix la desigualtat social, es desentén dels ciutadans que necessiten suport.
La pàtria són les persones.

JORDI XARGAYÓ   Les Germanetes dels Pobres han enviat una carta als gironins sol·licitant aliments per atendre la creixent demanda dels més desfavorits. Especifiquen a la carta que no reben “subvencions ni ajudes del Govern”. Paradoxal en una Catalunya que, probablement, sigui el país del món que concedeix més subvencions per càpita. És clar que la quantitat no té res a veure amb la qualitat. Divendres, Diari de Girona va publicar que Pere Tubert deixa la presidència de Mifas, cansat de l’Ajuntament de Girona i la Generalitat. Mifas continuarà, perquè té una sòlida estructura, però la retirada d’una persona tenaç com Tubert és una pèrdua irrecuperable. Catalunya fa temps que està expulsant de la primera línia les persones combatives i crítiques amb el poder (català). Només queden els submisos. La mala jugada de l’Ajuntament de Girona retirant a Mifas la concessió de les zones blaves per donar-les a una empresa de Madrid ha sigut un cop moral -jo diria que superior a l’econòmic- del qual no s’ha refet. Tubert, que feia uns trenta anys que lluitava per la integració dels minusvàlids a la vida laboral i social, veu ara com tornem als vells temps de la caritat.