Tot i no ésser una aficionada al futbol vaig disfrutar (i molt) de l’emoció col.lectiva que varem viure el diumenge passat en un partit que ens va fer patir fins al darrer minut. Em vaig recordar molt del meu pare que era un soci conspicu del Girona FC, dels que no faltava mai al camp els diumenges. Hi anava sempre amb el seu amic Pere Saguer, que va ésser durant un temps breu President del club. El diumenge em vaig trobar el seu fill Joan a la llotja i els varem recordar. Tots dos haurien estat molt feliços de veure l’ascens del seu estimat equip. Per tota la ciutat (pels socis més fidels i més antics del club en especial) el diumenge va ésser un gran dia.