Tancat per vacances
Estimats lectors i lectores d’aquest blog : tanco un mes per vacances. Una de les grans conquestes del nostre temps, una de les coses bones del nostre model social, és el mes de vacances anuals. I com que per vacances, entre altres coses, és bó canviar d’activitat em proposo deixar reposar també el blog. Aprofito per agrair-vos la vostra fidelitat (només com a exemple: de primers de març d’enguany fins ara, a final de juliol, he rebut més de 20.000 visites), que és la que em motiva a seguir escrivint.
Me’n vaig de vacances amb un munt de bones notícies que no he tingut temps de comentar: algunes de llunyanes, altres de molt properes.
Ben propera és la notícia de l’inici, el proper 18 d’agost, dels primers canvis importants per l’execució de les obres del TAV, a la ciutat. Finalment, s’inicien en ferm unes obres que, a curt termini, significaran molèsties per tots nosaltres, però que, a la llarga, ens obren a la major transformació positiva que la nostra generació veurà a la ciutat. I sinó, temps….
Ben propera a nosaltres és, també, la signatura, aquesta setmana, del conveni per la millora dels regs del Baix Ter. Aquest acord, assolit entre l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i les comunitats de regants de la presa de Colomers i la del molí de Pals, possibilitarà la modernització i consolidació dels regadius d’aquestes comunitats. L’actuació, que ha suposat una estreta col·laboració entre els dos departaments de la Generalitat i les comunitats de regants esmentades, permetrà un estalvi del 10% sobre la demanda habitual de reg per als regants del Baix Ter, i alhora s’erigeix com una mesura de millora ambiental i dels cabals ambientals del riu que s’emmarca també dins del retorn progressiu de cabals al riu Ter . Atesa la millora ambiental i la major disponibilitat de cabals que suposarà aquesta modernització dels regs, l’ACA farà una aportació econòmica del 15% de la inversió prevista en concepte de participació a la part de finançament a les obres assumides per les comunitats de regants. El projecte compta amb una inversió de 28 milions, el 50% dels quals seran finançats per la Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias del Nordeste, SA (SEIASA), el 32% pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i la resta per l’ACA i les comunitats de regants. A més s’estudiarà seriosament la rehabilitació de la presa de Colomers.
A la fotografia hi podeu veure alguns dels protagonistes d’aquest acord: els representants de la Generalitat i també de les comunitats, com Narcís Illa, Albert Grassot o Jordi Aulet. Però hi ha altres persones als que cal agrair el conveni. La feina va començar ja fa uns quants anys i jo, que hi vaig col.laborar de prop, crec que sense en Josep “Pitu” Guix , sense l’Antoni Enjuanes, o sense Antoni Siurana, només per esmentar tres noms, no tindríem ara aquest resultat.
Altres venen de més lluny, com la detenció de Radovan Karadzic , que portarà justícia i una mica d’alleujament a les atribolades famílies sobrevivents del genocidi de Srebrenica.
Me’n vaig deixant “deures” blogaires per fer: Alguns esborranys de nota que tinc començats quedaran per acabar: per exemple un sobre l’èxit de l’edició de la UPEC, o un altre sobre la presentació per part del President Montilla i de la Secretaria per a la Unió Europea del nou informe semestral de la presidència francesa de la UE i l’excel.lent conferència que ens va oferir Alain Lamassoure al Palau de la Generalitat sobre les prioritats de la Presidència francesa . Anna Terrón està fent una tasca magnífica i en aquests moments lidera el compromís actiu del Govern per col.laborar amb l’Ajuntament de Barcelona per defensar la candidatura de la ciutat per ésser seu del secretariat permanent de la Unió pel Mediterrani. El President de la Generalitat va avaluar en l’acte els avenços del paper de Catalunya a la UE i va valorar els resultats de la cimera del “Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània” celebrada a París el passat diumenge, 13 de juliol. Va defensar en el seu discurs la candidatura de Barcelona, tot dient : “Barcelona ha participat en la construcció d’un espai mediterrani compartit, amb l’aportació de la societat civil i la promoció de xarxes que impulsessin el diàleg, la cooperació i la reflexió. Aquests són alguns dels elements que confirmen com és d’arrelada la vocació mediterrània de la capital catalana i que ens permeten dir –amb claredat- que estarem a l’alçada del repte d’acollir la seu del secretariat permanent del ‘Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània”.
Me’n vaig amb unes quants recomanacions: aprofiteu els dies de descans per llegir aquells llibres que no tenim temps de llegir a l’hivern. Jo us recomano els darrers llibres de la Convenció: “Les paraules del socialisme” i “L’esquerra: un instint bàsic” (en el que jo hi he col.laborat). També un llibre, magnífic, que conec gràcies al bon amic Joan Manuel del Pozo: “Educación y vida urbana: 20 años de ciudades educadoras” (ed. Santillana, 2008), que conté articles de molt diversos autors, entre d’altres alguns dels meus predilectes: Zygmunt Bauman, Richard Sennet, Joan Subirats, o el propi Joan Manuel del Pozo. Us el recomano vivament. Vull també llegir un llibre de Haruki Murakami, que m’han recomanat “El salze cec i la dona adormida” . A més, gràcies a l’amabilitat del Sr. Lluís Juncà, de Besalú, que va fer una cerca de bibliòfil ben complicada, que li agraeixo, podré llegir el llibre “Canvistes i Banquers” de la província de Girona, fet per Narcís Castells i editat per la Diputació de Girona. Es tracta d’un llibre exhaurit en què hi apareix una ressenya sobre la banca del meu avi (la “Banca Bosch i Codolà“, de Cassà de la Selva). El Sr. Juncà sabia que em feia molta il.lusió poder-lo tenir i he tingut la sort que no ha parat fins a aconseguir-me’l. No em mereixo tanta amabilitat. També el company Jesús Sanz m’ha cedit molt amablement els llibres editats per la Fundació Ernest Lluch que no tenia, i li agraeixo. La pila de llibres és molt gran, però ho deixo aquí.
Aprofiteu, sobretot, per estar amb les persones més properes i més estimades, la família, i els bons amics. Si aprofitem bé les vacances, en tornar, ens mirarem la crisi d’una altra forma : ja és gairebé un tòpic, però no per això és menys cert : crisi és sinònim d’oportunitat, com diu la frase taoista.
Me’n vaig amb la tranquil·litat de marxar tenint la feina ben encarrilada per la propera tardor al PSC de Girona. Després de la presentació, el dijous, de la nostra proposta d’estratègia econòmica per Girona, que la premsa gironina va recollir molt bé, en la reunió d’ahir varem decidir la data del nostre proper Congrés: el dia 11 d’octubre a Girona. A la reunió de l’executiva va quedar clar i palès, a més, que , no podia ésser d’altra forma, anem a un congres d’unitat, que ens ajudi a mostrar la nostra consolidació i la nostra naturalesa de força política central a les comarques gironines.
Que tingueu bones vacances!!