S’acaben les vacances.

Aquest any hem fet una immersió a la vida siciliana, que ha servit per ensenyar als nostres fills moltes coses de la terra dels seus avis paterns. Sicília és un món en sí mateixa. Ho és com totes les illes, i una mica més, per la seva història i per la seva privilegiada situació geogràfica. Ha estat envaïda per tants pobles al llarg dels segles que és una mena de destil·lat mediterrani d’una densitat cultural que aclapara. Així ho han apreciat molts dels escriptors i il.lustres viatgers que l’han visitat i han escrit literatura de viatge sobre l’illa, Goethe al capdavant, i també d’altres que han escrit sobre Sicília sense arribar a conèixer-la: Shakespeare i Stendhal, entre els més destacats. Si us sentiu atrets per la història del món clàssic i de l’antiguetat grega i romana, no podeu deixar de visitar algun cop a la vida aquesta part de la Magna Grècia on es troben les ruïnes més ben conservades de temples i teatres grecs: Siracusa, Selinunte, Segesta (a la foto), Agrigento o Taormina us encantaran. En aquesta terra que ha donat grans artistes, especialment escriptors (entre ells dos premis Nobel de literatura Luigi Pirandello i Salvatore Quasimodo), al món, (a més de La Mafia i els herois antimafia com els jutges Falcone i Borsellino o el general Dalla Chiesa), i que és frontissa entre Europa i el Nord d’Àfrica, hi trobareu petjades de totes les grans civilitzacions mediterrànies, (també dels bizantins, els àrabs, els castellans i els catalans). A més, si us interessen les llengües, heu de saber que a Sicília es parla el dialecte sicilià, (que conté alguns rastres del català). Si us interessa el tema podeu trobar informació sempre actualitzada en aquesta web en castellà.

Als nostres fills i nebots, que com a tots els nois i noies les “pedres” els saturen, els va agradar molt passejar per les vessants negres de l’Etna i banyar-se en el mar africà del Sur de l’illa. Per mi aquest viatge ha estat una nova oportunitat per endinsar-me en lectures sobre la “sicilianitat”, com el “Ideario siciliano” de Vittorio Frosini o “Los sicilianos” de Gaetano Savatteri, que m’han agradat molt. M’he endut a casa el darrer llibre de l’imprescindible Andrea Camilleri, el famós autor de les novel.les del comissari Montalbano (batejat així en honor de Manuel Vázquez Montalban), “Il casellante”. A més de tot això, hem tingut ocasió de copsar un xic l’ambient polític, complicat d’entendre, com a tot Itàlia, però, per resumir, clarament dominat pels partits de dreta, (sigui la opció Berlusconi o la seva variant regionalista que representa el President de la Regió siciliana Rafaelle Lombardo). Com a tot arreu, hi ha excepcions, per exemple Salvatore Sanzeri que continua essent l’alcalde socialista de Cianciana , amb qui vaig tenir ocasió de parlar amb calma i comentar l’actualitat política siciliana.

Tornant, encara hem estat a temps de poder gaudir del final d’alguns dels magnífics Festivals artístics que han tingut lloc a les terres gironines enguany i que han tancat amb excel.lents resultats aquest estiu de 2008. Varem ésser a Cap Roig gaudint de la interpretació de la 9a Sinfonia de Beethoven, dirigida per Lorin Maazel i interpretada per la orquestra Toscanini i l’Orfeó Donostiarra. També varem esser a l’Esdansa de Les Preses, magnífic. A Torroella varem poder admirar Joaquin Achúcarro, interpretant Debussy i Chopin, i a la Schubertíada de Vilabertran varem poder tornar a escoltar (ja l’havíem vist l’any passat) Angelika Kirchschlager . A més de constituir una magnifica oferta cultural pels gironins es tracta , com deia fa poc el meu amic Miquel Fañanás a El Punt, d’ elements molt importants d’atracció turística, per un tipus de visitant que interessa mantenir a casa nostra. El turisme cultural és una realitat ja a Girona, que encara té molt camp per desenvolupar-se i el gran nivell assolit pels Festivals d’estiu és un element a conservar i fer créixer en aquest sentit.