Divendres varem fer la ja tradicional trobada de Vilopriu, la setena, a casa d’En Lluís Maria de Puig i la Ieto, la seva dona, que és una cita sempre amb gust de tornada, d’inici de curs. La millor descripció de la trobada, la més prolixa,  la trobareu al blog de Roger Casero (d’on he manllevat la foto). Va ésser una agradable trobada entre amics i també una forma de prendre el pols a l’actualitat política que està en aquest moment dominada, per descomptat, pel debat entorn de la negociació del nou sistema de finançament que ens ha de conduir a un nou pacte autonòmic, més proper a l’Espanya federal que l’actualment vigent. En el debat posterior a  la intervenció del President Montilla, que els amics de Nou Cicle ens havien demanat animar a alguns dels i les assistents,  Lluís Maria de Puig, després de donar-nos la benvinguda ens va transmetre la seva preocupació per la situació al Caucas. Daniel Font va introduir el debat, Quim Nadal ens va glossar el catalanisme de les obres de l’acció del govern català, Marina Geli que arribava de la Cerdanya va parlar de la necessitat de seguir fent una decidida política social, jo vaig preguntar per l’agenda política més enllà del finançament, Maria Badia ens va parlar de la seva preocupació pel futur d’Europa, Antoni Castells va parlar del repte de la negociació en curs i Raimon Obiols va ésser com sempre dens i sintètic i ens va parlar de la situació actual i dels reptes de futur. Va ésser molt aplaudida una frase seva : és important pensar en quina Catalunya deixem als nostres fills, però també quins fills deixem a Catalunya. També Anna Balletbó va fer el seu comentari de l’actualitat, així com el company Casals va parlar de la situació de la pagesia. En la seva darrera intervenció, aquest cop sense papers, el President Montilla ens va respondre a tots i va palesar el seu ànim seré, ferm, confiat i decidit .

La tardor, doncs, es presenta densa, però també apasssionant perquè en aquesta negociació estem discutint sobre diners i recursos per fer polítiques, pero també sobre l’estructura de l’estat, la sobirania compartida i, en definitiva , de política amb majúscules. D’aqui l’apassionament de tots plegats.