Vaig assistir a la taula rodona que varen organitzar conjuntament el consolat francès i el liceu francès a Barcelona per parlar de les eleccions presidencials franceses. L’acte va ésser un encert com ho demostra l’assistència d’un públic interessat i interessant que va seguir-lo fins al final (i no va ésser curt). Giacometti , el director general de Ipsos va estar brillant en la seva anàlisi Té , a més, un fi sentit de l’humor que s’agraeix. El format de l’acte, novedós , un exemple a imitar, va fer més atractiva la seva exposició. Capmany va fer molt bé el contrapunt i Rafael Jorba va esser breu , però molt brillant.
És molt interessant per tots aquells que estem interessats en la política europea seguir de prop aquestes eleccions. Si realment , tal com semblen confirmar tots els indicis, hi ha un increment de la participació substancial caldrà analitzar amb deteniment quines són les claus del fenòmen. El progressiu allunyament de la ciutadania vers la política en els països industrialitzats del primer món és un fenomen que molts veiem com a molt preocupant a mig i llarg termini. Totes aquelles experiències de les que puguem aprendre per conjurar aquest risc d’empobriment de les nostres democràcies han d’esser tingudes molt en compte.
No estic d’acord en què els elements positius d’aquesta desafecció superin els negatius: Es diu que la participació puja quan es donen situacions de crisi, que els alts nivells d’abstenció poden indicar que tot va funcionant dins d’uns límits raonables,…. Per mi aquests són elements que són insuficients per descriure la situació actual.
Crec que és molt important per reforçar el nostre sistema democràtic , pel que tanta gent ha treballat tant al llarg de la nostra història, treballar activament contra la desafecció de la ciutadania vers la política.