Aquest any parlarem d’educació. Com sempre i una mica més, perquè la llei catalana ens dona més peu que mai a fer-ho. Parlarem, per tant, d’educadors, perquè quan s’analitzen les claus de l’èxit o el fracàs d’un sistema educatiu s’arriba, de seguida, als educadors i les educadores. Com se’ls selecciona, com se’ls prepara, com se’ls recompensa, com se’ls valora socialment,… Sembla clar que un dels principals factors que explica el funcionament de l’educació és aquest. Per això em sembla rellevant adjuntar-vos l’informe que Maria Badia ha presentat davant el Parlament europeu sobre la importància de millorar la qualitat de la formació del professorat i que ha estat aprovat a la Comissió de Cultura i Educació . Té com a objectiu millorar la formació inicial i permanent del personal docent, i dotar-los de més suport en totes les etapes de la professió. La resolució, aprovada el dimarts 23 de setembre, insta als estats membres a promoure una formació professional continuada que garanteixi que el professorat tingui l´oportunitat d´actualitzar els seus coneixements de manera regular, mitjançant un impuls a les xarxes de suport i fomentant programes de tutoria entre els professors més joves i aquells amb més experiència.
Així mateix també es demana un increment dels recursos financers per afavorir programes que permetin els intercanvis de professors entre centres escolars de regions i països veïns. Segons Maria Badia això servirà per “facilitar la difusió d´idees i experiències que enriqueixin intel·lectual i professionalment al professorat, el que redundarà positivament en l´alumnat”.

Per il.lustrar la importància de tenir bons educadors us recomano un llibre que és ja un best-seller a França. El seu autor Daniel Pennac ha estat a Barcelona presentant-lo. Es titula “Mal d’escola” i és una meravella. Pennac va esser entrevistat per Neus Bonet a “El Mati de Catalunya Radio” el passat 23 de setembre i va fer una intervenció curta i deliciosa. Va parlar, entre altres, coses de l’amor que desperta els sentits i la ment. Llegiu l’entrevista que li varen fer a El periódico que recull alguna d’aquestes idees. (Hauria d’ésser lectura obligatòria pels pares i mares dels nens i nenes afectats pel fracàs escolar). Us en reprodueixo un petit fragment:

“La redempció va arribar de la mà d’una dona.
–D’una dona bonica i intel.ligent que, estranyament, es va interessar per mi. Contràriament al que diguin, l’amor ens torna intel.ligents. Als 18 anys ella em va deslliurar de la convicció de la meva idiotesa. Però també hi va haver un gran professor de Matemàtiques, una professora d’Història que va crear una depressió atmosfèrica que ens va arrossegar a uns quants, i un altre de Filosofia, escèptic i irònic, que ens deixava brunzint de preguntes. Ells em van rescatar del fons del desànim.

–¿Què tenien ells que no tinguessin els altres?
–Estaven posseïts per la passió comunicativa de la seva matèria. Amb ells vaig sentir que el saber s’encarnava en el meu cor. L’entusiasme cura la por i fomenta el desig de saber.”