Una setmana aprofitada, amb polèmica parlamentària inclosa
Vaig acabar la setmana passada assistint a l’espectacular cerimònia d’ inici del pontificat del nou Bisbe de Girona, Francesc Pardo. Abans, divendres, em vaig emocionar amb l’homenatge dels seus companys al recordat periodista gironí Miquel Diumé a la Festa d’entrega de les “mosques de la informació” del Col.legi de periodistes de Girona.
Tot va molt ràpid, però, i aquesta ha estat una setmana intensament aprofitada. El dilluns vaig poder assistir al Parlament a la VIII Jornada sobre mitjans de comunicació audiovisual. Us recomano llegir l’article de Joan Subirats sobre el tema. Dimarts a la sessió de la comissió de drets de les dones varem passar una estona reflexionant conjuntament i gaudint alhora les compareixences de Teresa Torns i Dolors Muñoz, que ens varen parlar sobre usos del temps i conciliació . No sé si es perquè jo també em faig gran, però cada cop veig més clar que la gent a mesura que es fa gran, és cada cop més interessant. Tant una com l’altra ens varen parlar des de l’experiència pràctica i des de la reflexió acadèmica, i sense dogmatisme. Al vespre vaig assistir a Tribuna de Girona a l’excel.lent conferència del nostre Conseller d’Economia, Antoni Castells. Dimecres i dijous un llarg Ple parlamentari, en el qual em va tocar intervenir defensant la nostra posició davant una moció de CiU sobre polítiques familiars. La meva intervenció va causar una polèmica amb el diputat que havia fet la interpel.lació que donava lloc a la moció, el diputat per CiU Josep Lluís Cleries. Finalment divendres he assistit, com a representant que soc del grup socialista a l’intergrup parlamentari, a la Jornada interparlamentària d’impuls de l’ús de la bicicleta , abans d’assistir al Pregó que marca l’inici de les Fires de Girona.
Amb tot, l’acte més entranyable de la setmana va ésser la celebració, dilluns al vespre, del 20é aniversari de la delegació gironina del Col.legi Oficial de Psicòlegs. Miquel Siguan ens va oferir una conferència que portava el mateix títol que la que va fer fa 20 anys, el dia de la inauguració : “El futur de la psicologia”, des de la lucidesa dels seus 90 anys. Em va fer molta il.lusió saludar-hi molts companys i companyes, entre d’altres alguns dels que vàrem formar part de la primera Junta del col.legi que coordinà Lluís Espunya i que integràvem Pep Freixa, Leli Camps, Eduard Vallès, Mark Dana Muse i jo mateixa. (La fotografia del post és de llavors). També varen intervenir Joaquim de Toca, Pep Freixa, Montse Clavell i Josep Ruiz, que són els diferents Presidents que ha tingut en aquests 20 anys la nostra delegació del COPC. La Pilar Subirós ens va cuidar a tots plegats, com sempre.
Pia, em sembla que no tornaré a discutir mai més amb ningú si els polítics es guanyen les garrofes que cobren.. els enviaré directament al teu bloc i veuran la intensitat de la vostra feina. D’altra banda, de la descripció de la teva tasca parlamentària destacaria el compromís social i per extenció la necessitat d’impulsar polítiques socials en temps de crisi. Endevant
Hola Lluís
A la política, com a tot arreu, hi ha de tot, però la veritat és que majoritàriament hi ha gent que treballa honestament amb la voluntat d’aportar , amb més o menys encert, el seu grà de sorra per millorar la societat. De tota manera, ho tenim molt magre perquè això es reconegui, i segurament és irreversible la dinàmica a la que ens arrosseguem mútuament amb els mitjans de comunicació. Jo, en el que fa a la imatge de la política sòc força pessimista. Crec que el poder dels mitjans, i dels poders fàctics que hi ha al darrera, és cada cop més gran i que la pèrdua progressiva de pes de la política ens porta a un creixent desprestigi força orquestrat i difícilment reversible. Almenys avui em costa veure-ho d’una altra manera.
Una abraçada
Pia