Quan la Marina Geli es va presentar a la primera secretaria del PSC a Girona em va proposar formar part de la seva comissió executiva de federació. Vaig acceptar sense pensar-m’hi gaire . Coneixia i admirava la Marina com a diputada : treball infatigable i idees molt clares. Les polítiques socials, en general, han estat sempre la seva prioritat . Vaig deixar enrera , així , la condició d’independent i em vaig compromete , malgrat les meves reserves habituals ,amb la vida “orgànica” de partit, amb el PSC. La tasca de preparació de l’alternativa socialista al govern de la Generalitat em tenia entusiasmada i feia temps que , convidada per la Marina Geli dedicava una part del meu temps a donar suport al “govern alternatiu” en temes concrets de política social. Estava plenament convençuda que els governs de CiU , especialment els darrers , estaven contribuint a que el pais perdés moltes de les oportunitats de futur que se li presentaven. Tants anys de treball en tants centres públics d’educació , tants anys de coneixemnt i contacte amb el món de la salut mental , em donaven un coneixement molt real de l’estat de l’educació i la salut públiques a catalunya i el convenciment que CiU no tenia cap interès real en la millora d’aquests dos grans sistemes que són vitals pel futur de la cohesió social de Catalunya.

Els que desitgem un canvi hem de treballar activament per aconseguir-lo. Si no hi ha la feina de molts la inèrcia és invencible. Pasqual Maragall era la nostra esperança per aconseguir-ho.

Aquestes varen ésser les meves motivacions per començar a militar al PSC i formar part dels seus òrgans de govern .

En el món socialista he tingut ocasió de conèixer moltes persones absolutament compromeses , a les que admiro. En les fotografies estic amb Mª Teresa Fernandez de la Vega i amb la Gemma Martinez , a unes jornades sobre dones i política a les que vaig participar.

M’agrada també aquesta fotografia de Carmen Alborch , amb Joan Armangué a Figueres . Aquest dia vaig tenir ocasió de presentar el seu llibre “Malas” a “La llibreria” de la Marta Latorre.