Sortint de l’acte de celebració dels 30 anys del PSC a la tradicional cua del lavabo de senyores, una senyora (jubilada i feliç) li comentava a la seva amiga : “Pues a mi me gusta más esto que una película“.Em va semblar un comentari divertit per encapçalar una nota sobre un acte que va estar molt bé .

Tinc molts fulls del meu bloc de notes plens d’apunts de l’acte. Em va fer il.lusió anar apuntant el que els diversos oradors deien seguint una consigna: Explica en tres minuts el que més valores del PSC. No va ésser gens pesat i hi va haver intervencions molt sucoses. No hi ha lloc, però, en aquesta breu nota per recollir tantes paraules. Va parlar : Josep M Triginer “Varem descobrir que amb la ideologia no n’hi ha prou per resoldre els problemes concrets”, Josep Verde Aldea, Salvador Clotas, que va recordar Pep Jai i Carlos Barral, Marina Bru des del seu “maneig dúctil” dels seus 80 anys “… Us dic que sempre que treballarem junts guanyarem junts“, Joan Comas “… fer.nos a tots catalans…” , Jordi Font “La diversitat com a riquesa, evitant utilitzar les identitats com a trinxera” va recordar Mª Aurèlia Campany “Deler regenerador” , Lluis Armet “Joan Reventós volia que els millors de la societat catalana s’incorporessin al PSC. Les discussions intenses, viscudes i passionals servien també per veure qui eren aquestes persones millors, capaces de liderar, de sintetitzar, d’encapçalar projectes complexes...”, Josep Mª Sala va recordar Enric Adroher Gironella “Unir en la diversitat… Del pajaro loco al pajaro verde“, Isidre Molas ” Varem aprendre a ésser plurals. La nostra força principal era ésser plurals. Som plurals i ens unim per uns valors que compartim” Pepe Alvarez “partit jove d’arrels antigues...”, Manuela de Madre “Varem trenar les tres branques. Varem unir “los picadores y los iluminados””, Antoni Ciurana “Varem tenir el privilegi de liderar els nous ajuntaments. La gran riquesa que va comportar no només la transformació física de les ciutats, sino governar amb valors, amb el valor de la igualtat” . Va recordar Josep Pallach “El nostre combat”. “El més important és l’actitud, el valor del tot que és més important que el jo””Servir és la riquesa diària”, Quim Nadal “Descobrir que a cada racó de les ciutats de Catalunya hi ha una ànima progressista“, Raimon Obiols “Federar és unir en llibertat” “La llengua no ens dividirà” “Tres reptes que guanyarem: el repte de la immigració, la construcció política d’Europa, i la modernització federal de l’Estat espanyol” , Joan Clos, citant Sófocles “Els humans tenen dues característiques: el do del llenguatge i la irrefrenable passió de construir ciutats“, Celestino Corbacho, que va felicitar Ernest Maragall, Jordi Hereu “Mentre hi hagi gent que hagi de jugar-se la vida per venir a Europa i hagi de llençar el seu fill mort per la borda d’un vaixell tindrem feina a fer” “El futur es nostre, el podem construir“, Pasqual Maragall “Això dels partits… està fotut. Els partits europeus són de descendència eclesiàstica”, José Montilla “Governar és servir” “Pasqual, amb carnet o sense carnet aquest serà sempre el teu partit”

Els diaris varen subratllar, sobretot, la reconciliació de Pasqual Maragall amb el PSC. Era complicat el seu paper i va estar genial: en un acte de partit, parlant amb ironia del que ell pensa dels partits, va esser ovacionat a dojo… mentre ironitzava sobre les paraules partits, executiva, militants….. i demanava més democràcia interna, primàries i grup parlamentari propi . Geni i figura!!