Varem tornar el dijous a la nit del nostre viatge al Marroc. La visita a Casablanca va ésser molt ràpida, però molt ben aprofitada. Varem visitar l’Ajuntament i dinarem amb l’alcalde i alguns regidors. Casablanca és el centre econòmic del Marroc i una bona part de les empreses estrangeres que s’implanten al país hi col.loquen la seva seu central. Es percep per tot arreu que és la ciutat dels negocis. Varem veure una mica el barri marítim “La Corniche” que és objecte d’una operació de regeneració urbanística important. La darrera etapa del nostre viatge era Marraqueix, el punt d’atracció turística més pròsper del país. Varem visitar també l’Ajuntament, i el seu alcalde ens va explicar els seus plantejaments de creixement. Arreu ens comentaven la necessitat que tenen de atraure empreses foranes per construir les grans infraestructures que projecten per dotar el país d’una xarxa de comunicacions moderna i suficient. Al vespre ell mateix i membres del seu equip ens varen acompanyar a visitar l’arxifamosa plaça Yemaa el-Fna, que és, de lluny, el lloc més emblemàtic de la ciutat (on vaig fer la fotografia d’aquests vailets) . L’endemà ja tornàvem des de “la ciutat vermella” . Encara no he tingut temps d’ordenar el piló de notes que vaig prendre de les diferents entrevistes i reunions. Espero poder-ho fer amb calma en els propers dies. La impressió general, però, ha estat per tots nosaltres molt positiva: un país ple de vida i de força, amb unes classes dirigents que estan fent el relleu generacional, i que comparteixen els pilars bàsics sobre els que han de bastir el futur, entre els quals hi ha l’aprofundiment democràtic, l’educació i la igualtat de drets entre homes i dones ( L’estatut de la dona i el nou codi de família, són una mostra d’aquesta voluntat d’avenç vers la igualtat), a més de la dinamització econòmica . El que potser ens ha sorprès més és que en la seva agenda política hi ha també l’inici d’un progressiu procés de descentralització de l’Estat. Veuen, per això, en l’estat de les autonomies espanyol i en l’Estatut de Catalunya un model on inspirar-se i un exemple.