A voltes amb les ordenances fiscals 2012
En els propers dies prepararem amb cura les al.legacions que presentarà el grup municipal socialista a les Ordenances fiscals pel 2013 de la ciutat de Girona. El nostre treball s’adreçarà a intentar que, en un moment tan difícil com aquest , en què una quarta part dels/es treballadors/es gironins es troba a l’atur, la pressió fiscal no s’incrementi pels que més estan patint la crisi. Ha estat aquest a la idea que hem intentat explicar al llarg dels darrers dies, i ara insistirem. Sobre la qüestió la premsa gironina ha publicat vàries ressenyes. Jo us en reprodueixo aquí dues que he seleccionat pel seu interès, del Diari de Girona: una editorial i un article d’opinió.
Editorial Diari de Girona 27-10-2011:
EL GOVERN TÉ LA RESPONSABILITAT; NO L´OPOSICIÓ
Les abstencions de la CUP i d’ICV en un ple d’urgència celebrat ahir la tarda, han permès a l’equip de govern de Girona (CiU) aprovar provisionalment les ordenances fiscals per al 2013. Dilluns havien quedat penjades amb intercanvi de retrets entre CiU i el PSC.
Quany l’any 2003, el PSC va perdre la majoria absoluta amb què havia governat Girona durant vint anys, Anna Pagans es va disposar a elaborar un govern de coalició amb ERC i ICV per garantir l’estabilitat municipal. Ho va repetir quatre anys després, quan es va quedar amb deu regidors, els mateixos amb els quals CiU governa en solitari des de l’any passat. Segur que Anna Pagans, igual que qualsevol alcalde, hauria preferit governar sense dependre d’altres partits. Haver de recórrer a la coalició té tres inconvenients: 1. No pots aplicar el teu programa sencer; 2. Com que la governabilitat depèn del vot dels partits minoritaris, aquests acaben imposant les seves tesis al partit majoritari; 3. La cultura de la coalició és molt feble en la nostra democràtica. Carles Puigdemont, en un escenari municipal molt similar al de 2007, amb l’única diferència de l’intercanvi de posicions entre CiU i PSC, va preferir governar en solitari, descartant qualsevol tipus de pacte. Òbviament, no té els inconvenients que hem esmentat, però també té desavantatges en grans temes com els pressupostos o les ordenances municipals. S’han de negociar per obtenir els vots necessaris i, per tant, és imprescindible cedir a alguna de les propostes del partit o partits disposats a donar-hi suport. El que va succeir en les negociacions entre CiU i PSC no es pot saber perquè les dues versions són contradictòries. Ara bé, la responsabilitat d’arribar a un ple amb les ordenances pactades no és de l’oposició, sinó del govern. El que ha succeït aquesta setmana a Girona també ens porta a recordar que el sistema d’elecció dels ajuntaments és més propi d’un parlament que d’un govern municipal, però després de més de tres dècades de democràcia, cap partit polític ha mostrat un fervent interès en canviar-ho. Per tant, les regles del joc són molt clares. I si un partit prefereix governar en solitari, ha de ser conscient dels riscos que això comporta en la inestabilitat del govern.
JOSEP QUINTANAS BOSCH L’alcalde de CiU a Girona es quedà en minoria en pretendre augmentar les taxes d’alguns serveis universals i gens progressius com les escombraries. Els fallà el soci, el PP. Hi ha eleccions. Quan arriben, les dretes s’ajuden electoralment confrontant pàtries però, quan no n’hi ha, un programa econòmic idèntic els permet fer pinya . Com el de l’Ajuntament actual: que pagui qui menys té i qui viu a la ciutat, no els que viuen de la ciutat.
Curiosament, després de grans escarafalls ètics i grandiloqüents, la CUP i ICV han assumit el paper que els toca en aquest moment històric per a Catalunya: acudir al socors del govern universal de CiU. Que haguem de pagar més d’escombraries -com paguem més per l’aigua perquè el Govern català ha augmentat el cànon-, que es vegi venir la clatellada que ens baixa amb la venda/espoli de les aigües del Ter -que pagarem els ciutadans sens dubte-, i que aquests greuges ens els facin amb el suport de l’alcaldia gironina de CiU, a aquests aguerrits revolucionaris es veu que no els preocupa ni els ocupa. És clar, com pot ser que no hi hagués caigut! La culpa de l’augment de les taxes és de Madrid! Sí, pobrets: tots els mals vénen de Madrid (i els nens, de París). Com la mainada malcriada quan hi ha un problema, no saben fer res més que plorar i donar la culpa a un altre.
Girona i el seu Ajuntament, dels gironins i sustentat amb els diners dels gironins, si té alguna dificultat econòmica és gràcies al Govern de la Generalitat, que no paga el que per llei i conveni ha de pagar i que ja puja al 23 % del pressupost anual. O sigui, 23 milions. Però, d’això, no se’n parla. No interessa. Uns, perquè tenen vocació de fidel infanteria i els altres perquè, si defensessin la ciutat en primer lloc, podria perillar la seva carrera política i sembla que el cor, el cap i l’ambició no els tenen pas amb els gironins.