Ja he tornat de la meva particular “descoberta d’Amèrica”. La tornada, com passa sempre en aquests casos, ha estat un xic dura. Després de tres setmanes fora, arribar un dilluns al matí i engegar amb la feina costa un xic: entre el jet-lag,  les comissions al Parlament, les piles de papers esperant,  les cites per complir i les reunions i actes als que assistir, uff… (i amb les ganes que tinc d’estar una mica amb la família!).

Abans, però, d’engegar a parlar dels temes de Catalunya, on, com és públic i notori, són “temps interessants” (“Que els Deus ens lliurin dels temps interessants!”, com diu el conegut proverbi xinès), vull explicar un parell de les meves darreres trobades americanes, novaiorqueses, en concret, i “penjar” un parell de fotografies:

Una d’aquestes és la que correspon a la breu visita de cortesia que vaig fer a la Delegació del Govern de la Generalitat a Nova York. Soc Secretària de la Comissió d’acció exterior del Parlament i m’agrada visitar les diferents delegacions de la Generalitat a l’exterior, que, malgrat el que puguin dir demagògicament alguns grups de la oposició, fan una feina excel.lent en camps diversos: difusió cultural, suport a les nostres empreses a l’exterior, etc…

A la foto veieu, d’esquerra a dreta, Andrew Davis (Delegat);  Clara Barreneche (Directora de l’oficina d’ACC1Ó a NY), Jadranka Vrsalovic (Responsable de l’oficina de l’Institut Ramon Llull a NY), que em varen donar una cordial benvinguda a la delegació.

L’altra fotografia és dels primers dies però ens va arribar al final: correspon a la visita a la Senadora Jane Shaheen, que varem fer a Washington:

La darrera és una vista nocturna de la ciutat, presa des de la terrassa de casa de la Mary Ann Newman, l’encantadora directora del Centre català de la Universitat de Nova York, (Catalan center at  NYU) amb qui vaig passar una molt bona vetllada.

Moltes de les bones experiència d’aquest viatge tenen a veure amb l’amabilitat i la calorosa acollida que ens han brindat tantes i tantes persones amb qui hem tingut contacte, començant pels intèrprets i els organitzadors locals, seguint pels professors universitaris que ens han ofert els seus coneixements en una mena de “classes particulars” impagables, o pels responsables institucionals que ens han atès per explicar-nos com funcionen les seves organitzacions. D’alguns n’he parlat, d’altres, com del millor xofer/actor/fotògraf de Hollywood, Vince Hong, no ho havia fet. No crec que hi hagi al món gaires programes de diplomàcia pública com aquest IVLP del Departament d’Estat americà. Ha estat un veritable privilegi poder-hi participar.

Les dues darreres experiències de visites americanes varen esser també molt enriquidores pel seu contingut. Molt interessant la trobada amb el politòleg Joseph Mercurio, director de la consultora National Political services, un home amb una llarguíssima experiència com a consultor polític, que ens va permetre preguntar sense límit i ens va aclarir dubtes que ens han anat suscitant les diferents trobades mantingudes. La darrera visita, sens dubte, per mi, una de les millors de tot el viatge, es mereix una nota apart que em proposo fer tot seguit, abans d’entrar a parlar de política catalana: es tracta de la que varem fer a la Kipp School de New York.