Vaig assistir divendres passat a l ‘acte de presentació de la candidatura de Barcelona com a seu de la Secretaria del Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània. Sóc de les que pensen que aquesta és una oportunitat excel.lent perquè Barcelona i tot Catalunya, juguin a fons la seva vocació euromediterrània . Estic, a més, absolutament convençuda que avui més que mai cal seguir potenciant la dimensió internacional de Catalunya des de tots els àmbits i crec que les administracions públiques han de treballar a fons i no desaprofitar cap oportunitat. En un món més i més globalitzat cal aspirar a ésser un node de la xarxa global . Catalunya, tota ella, no només Barcelona, és un dels símbols, un node, de la cultura mediterrània. Només cal parar l’orella i obrir els ulls al nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Ésser Seu de la Unió no garanteix res, però és un estímul per un treball que ens ha d’entusiasmar, que ens hem de creure profundament.

El president Montilla ho va expressar molt clarament a l’acte de divendres afirmant “la contribució a l’impuls de la cooperació entre les dues ribes de la Mediterrània ha estat una de les prioritats en l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya des de fa molts anys”. Una prioritat que respon a una relació i uns lligams culturals, econòmics i socials, que han sustentat la vocació històrica de Catalunya per la Mediterrània. Per als catalans, la Mediterrània “constitueix una dimensió fonamental de la nostra identitat, de la nostra manera de ser present al món”, va dir, i va afegir que “per això ens sentim orgullosos del fet que Barcelona hagi quedat associada, des de la cimera de 1995, al repte d’avançar en la cooperació euromediterrània”.

El projecte de la Unió va rebre el recolzament de 43 estats d’Europa i la Mediterrània, de les institucions europees i de diverses organitzacions regionals, a la cimera de París celebrada el passat 13 de juliol. A partir de l’evidencia que les diferències de desenvolupament entre les dues ribes són cada cop més agudes, i dels riscos d’inestabilitat que això genera en el conjunt de la regió, el President Sarkozy, recolzat pel conjunt dels seus homòlegs europeus i mediterranis, va proposar la renovació dels acords d’associació a l’àmbit mediterrani. Aprofitant el bagatge del “Procés de Barcelona”, iniciat fa 13 anys per iniciativa sobretot francesa i espanyola (amb una contribució molt rellevant del llavors alcalde Pasqual Maragall) , es pretenen ampliar els objectius i els mitjans. Els pilars de la Unió són tres principis simples : una mobilització política del més alt nivell, simbolitzada en les cimeres de Caps d’Estat i de Govern a celebrar bianualment; un sistema de govern equitatiu encarnat en una co-presidència Nord-Sud i en una secretaria permanent paritària; i la prioritat donada als projectes concrets de dimensió regional capaços de generar una solidaritat de fet.

Per cert, la darrera Jornada de la Fundació Ernest Lluch celebrada dissabte passat a Can Quintana, el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, va reflexionar també sobre el diàleg euromediterrani.