Jo també em vaig passar la nit del 4 al 5 de novembre enganxada a la TV fins que vaig veure, pels volts de les 6 del matí, el discurs de Barack Obama, que em va fascinar i emocionar. L’he tornat a veure més d’una vegada i em sembla increïble el talent polític d’aquest home. Si no l’ heu vist, heu de mirar el vídeo del discurs . Abans ja m’havia encantat el discurs de John McCain, i la cultura democràtica que desprenia tota aquella llarga nit electoral. La veritat és que no m’estranya l’orgull que senten els nord americans en aquest moment. Va ésser un dia i una nit on va sortir el millor d’aquest país.

La brillant intel.ligència i capacitat de lideratge del nou President electe dels EEUU es va demostrar amb paraules, però sobretot amb fets, en la forma de bastir un equip, encapçalat per alguns dels millors estrategues del Partit Demòcrata, David Axelrod i David Plouffe, per conduir la millor i més innovadora campanya electoral que es recorda fins al dia d’avui. S’està demostrant també aquests dies en la composició de l’equip que està creant per governar (trobareu pistes en aquest post de Raimon Obiols sobre el tema) i assumir els enormes reptes que té al davant pels propers anys i dels que va parlar clarament en el seu discurs. També en la forma en que està configurant el seu equip 2.0.

La victòria de Barack Obama, passi el que passi a partir d’ara, ha generat una onada d’il.lusió mundial. Representa el retorn de la política en estat pur, de la comunicació, del poder de les idees, (comunicades a través de les paraules, de la comunicació no verbal, dels gestos) que canvien la realitat. El retorn de la política del sentit, del significat, del relat que dona sentit a l’experiència vital de tanta i tanta gent tant diversa. El seu rebuig explícit del cinisme, la seva professió de fe en el poder de la col.lectivitat, la seva oratòria excel.lent, hipnòtica, que recorda (per moments també explícitament “we shall overcome”) l’alè dels cants espirituals negres, l’aposta per l’esperança en un futur millor a partir del treball col.lectiu, enlloc de per la por i la divisió… (A mi em va semblar intuir-hi també el ressò del discurs de Pericles als atenencs en homenatge als morts de la guerra del Peloponès)

Tot plegat ha inspirat alguns dels millors analistes mundials i també locals per escriure peces magnifiques de periodisme polític, que es troben, la majoria, reproduïdes a la xarxa. Política, politica i política. Passi el que passi no està gens malament…. (I salutacions als amics que varen anar a viure-ho “in situ”, com en Marc Teixidor!!)