Ajuntaments en el temps de la “modernitat líquida”
Comencem a tenir una certa perspectiva després de la frenètica activitat de les dues darreres setmanes dirigida a construir majories que garanteixin la governabilitat dels nostres Ajuntaments. Hi ha molts comentaris a fer, tants com municipis . La constitució dels ajuntaments catalans a la majoria de poblacions s’ha organitzat d’una forma força raonable, amb un considerable respecte per la opinió expressada per la ciutadania. Hi ha hagut, però, excepcions clamoroses, i algunes molt doloroses. A les nostres comarques, Blanes, per exemple. Josep Marigó ha estat un excel·lent alcalde i així ho ha considerat el seu poble. I malgrat això, per un pacte contra natura, estarà a l’oposició. Pere Cabarrocas, a 9 vots de la majoria absoluta , a Quart, haurà d’estar els propers quatre anys també a l’oposició. Juli Fernandez a Palafrugell viurà una situació similarment injusta. No són els únics. És cert que aquestes situacions han afectat tots els partits , però és cert, també, que potser mai com ara havien generat tantes polèmiques. Es va estenent la sensació que cal intentar millorar el sistema electoral municipal per , tot garantint la pluralitat política (que ha d’ésser una riquesa i no un problema) afavorir la governabilitat de unes institucions que son vitals per la nostra quotidianitat . Els ajuntaments són una peça-clau del nostre sistema polític i ens cal reflexionar col.lectivament sobre la qüestió, sense pressa i sense demagògia.
Mirant els resultats globals els socialistes gironins podem estar satisfets per diversos motius. El primer és que el 42% de la població gironina (289.331 ciutadans/es) tindrà alcalde/ssa socialista. Jo estic particularment feliç , a més, de pertànyer a una força política que ha demostrat , un cop més, que es creu la paritat i l’exercita. Tenim alcaldesses socialistes (o en llistes amb suport socialista) a Girona( Anna Pagans torna a esser la nostra alcaldessa ), Salt (Iolanda Pineda), Roses (Magda Casamitjana), Palamós (Teresa Ferré) , Bordils (Manela Blazquez), Ordis (Maria Crehuet), Vidreres (Ruth Rosique), Rabós (Rosa M Moret), Riumors (Françoise Thesin), Vila-Sacra (Carme Barceló), Corçà (Carme Güell), Les Preses (Esther Pagés) , Campdevànol (Núria López) i La Tallada (Roser Bagué). A totes elles els hi adreço la meva més afectuosa felicitació, i un molt especial desig d’èxit a les 8 que s’estrenen. De les 52 alcaldies que tenim a Girona, doncs, 14 són ocupades per dones, gairebé un 30%.
Ara ja, però, és temps de deixar de pensar en la composició dels consistoris i de retornar al sentit pel qual estem tots i totes en aquesta aventura : la millora de les condicions de vida dels nostres conciutadans/es, . Trobo molt inspirador , i el dedico a tots els nostres nous alcaldes i alcaldesses, un article de Zygmunt Bauman a “La Repubblica” “He tingut un somni: viure en el socialisme de l’armonia” (està en italià, però s’entén molt bé)). M’hi va fer pensar en Joan Pluma quan en el discurs com a portaveu del PSC, va esmentar al sociòleg de la “modernitat líquida” . Em sembla també molt suggerent el que Victoria Camps , en un seu text ens explica sobre els sòlids valors cívics que han d’estar sempre a la base de les nostres actuacions.
M’agradaria poder adreçar una afectuosa salutació a tots els alcaldes i alcaldesses sortints, amb molts dels quals vaig treballar en el temps que vaig estar a la Delegació del govern a Girona. Als que comencen els voldria desitjar sort i encert per tots i totes .
Als companys i companyes socialistes , especialment, els auguro molts éxits perquè tenim sòlids i vells principis i també noves idees per afrontar els nous reptes amb creativitat. L’objectiu és ben senzill : “Portar el major benestar possible al major nombre de persones possible”.