Àngel Ros Alcalde de Lleida

En el moment social i econòmic més difícil de la democràcia, el PSC ha rebut en les passades eleccions municipals el suport de més de 700.000 ciutadans que han fet confiança en els més de 2.100 regidors i 200 alcaldes socialistes catalans. En els darrers mesos, el PSC ha patit dues derrotes electorals dures, que representen una disminució de la confiança, una pèrdua de referència de la centralitat del progrés i que poden representar, alhora, una retallada en les conquestes socials dels diversos governs d’esquerres.

Aquest és un moment dur, però el PSC és un partit sòlid amb desenes de milers de militants i simpatitzants i una implantació en la societat catalana que ens ha de mantenir com a referència de l’esquerra, malgrat les dues derrotes electorals. El PSC ha estat decisiu i imprescindible en la construcció nacional de Catalunya: des de la Generalitat, des dels ajuntaments, des de l’Estat i des dels moviments socials. És per això que el PSC ha estat i és patrimoni de tot el país. Catalunya no seria el que és sense els governs en què hem estat presents els socialistes, amb els presidents Tarradellas, Maragall i Montilla. Catalunya no seria l’actual sense la transformació de ciutats i pobles que s’ha fet des dels ajuntaments de tots els colors polítics, però majoritàriament socialistes.

Però, en els darrers anys, el país ha canviat socialment. I en aquest moment Catalunya segueix necessitant una referència a l’esquerra perquè les forces de progrés tornin a ser la centralitat política, perquè el país segueixi sent socialment d’esquerres, com en tota l’època contemporània.

Aquest és un temps també d’internacionalització, de globalització, on el manteniment dels valors humans i socials necessiten el reforçament de les identitats nacionals, que només s’aconsegueix a partir de l’educació i la cultura. I en aquest temps de canvis socials, els ciutadans ens demanen missatges clars, un projecte de futur per a la nostra societat i horitzons econòmics millors per als nostres fills.

Els ciutadans veuen que la demografia ha canviat, i volen un model clar d’integració dels immigrants, basat en els valors de l’esquerra, en termes de llibertat, igualtat i el conjunt de valors consolidats de la nostra societat. Només un discurs clar des de l’esquerra frenarà la xenofòbia que en les darreres eleccions ha avançat seriosament.

Els ciutadans veuen que les sensacions de seguretat han canviat. El valor seguretat ha estat clàssicament associat a la dreta i ens toca a l’esquerra liderar la llibertat, els drets i els deures, la seguretat i la dignitat de l’espai públic. Associar seguretat a la dignitat de l’espai públic únicament es pot fer des d’una visió progressista.

Els joves volen una educació per créixer com a persones, però també per integrar-se en un món laboral que se’ls nega i pel qual necessiten reformes laborals, empresarials i formatives que no podem defugir. S’ha de disminuir dràsticament l’atur juvenil, que és la major pèrdua de talent i competitivitat de la societat en el segle del coneixement.

També ens cal formular un model de relació entre Catalunya i Espanya, que els socialistes veiem en el federalisme, i que haurà de ser coherent amb la relació del nostre partit amb el PSOE. Ens caldrà definir la forma que ha de tenir la nostra imprescindible veu pròpia a Madrid per construir un projecte amb credibilitat per a Catalunya i compatible amb un projecte de progrés per a Espanya.

I ara, amb el congrés del PSC, tenim l’oportunitat de formular les nostres propostes a la societat catalana, de mirar cap als ciutadans d’aquest país, de tornar a ser el seu referent de progrés. Ara toca el debat de les idees per formular una proposta des de l’esquerra i recuperar la centralitat del catalanisme progressista al nostre país.

Toca construir un relat de país, un projecte de futur i un missatge als catalans i catalanes. I el missatge l’haurà de trametre des de la credibilitat, la direcció que elegeixi el congrés del partit. Un congrés i una futura direcció on hi cap tothom i on el PSC i sobretot la societat ha de veure-hi reflectida la grandesa d’un país plural. Hi hauran de ser els homes i les dones de les ciutats i dels pobles, dels espais metropolitans i del món rural, del món municipal, del parlamentari i del teixit associatiu, del món de la cultura, del món sindical i del món empresarial i professional. Tothom hi cap amb un objectiu comú: oferir a la societat catalana actual un discurs progressista per garantir el futur, i per recuperar des de l’esquerra la centralitat del catalanisme progressista.