Federal, de foedus (pacte). Després d’un llarg i complex procés de negociació s’ha assolit el pacte, en una Espanya en què el model federal no inspira grans passions. Podeu llegir moltes coses sobre el model de finançament, perquè aquests dies no hi ha altre tema. Us recomano el blog de l’amic Donaire i el seu “consultori obert”, molt aclaridor, o el blog de Miquel Iceta. Jo us puc dir que en el debat parlamentari d’ahir i avui al Ple del Parlament de Catalunya tot gira entorn del nou model. “És el model que vol l’Estatut, que marca un abans i un després, i que ens aportarà uns ingressos addicionals molt quantiosos.“, diu el Conseller Castells. “Ha estat negociat de forma bilateral i refrendat multilateralment”, afegeix , tot subratllant que el que cal fer ara no és atribuir paternitats a l’acord, sinó entendre el canvi que suposa, i alegrar-nos de l’avenç no només dels ingressos sinó del model. Ho diu en resposta a la interpel.lació de Quico Homs, que, en nom de CiU ha fet el que ha pogut, malgrat que, en realitat,  ha deixat clar i diàfan que CiU no té ni un argument substancial en contra, més enllà de la frustració de no haver-lo assolit ells, sinó els socialistes a qui ells neguen sempre la patent de catalanitat. La negociació ha estat llarga i difícil, ho sabem, al llarg de un any de dificultats. Potser us pot resultar interessant ara repassar les observacions que el Departament d’Economia va fer el gener d’enguany a la proposta de desembre del Ministre Solbes. Si ho feu veureu que l‘acord actual assoleix tots els objectius formulats pel Departament d’Economia de la Generalitat, llavors . La pobresa dels arguments de la oposició, que es troba encara en estat d’atordiment evident, és una demostració de la bondat de l’acord. L’aprovació i la satisfacció dels agents econòmics i socials catalans, també. També la reacció dels catalanòfobs de la comunitat de Madrid i d’altres bandes de l’Estat que sense arguments en contra l’acord (les comunitats del PP paren la mà), clamen contra els avantatges que els catalans hem obtingut (tot i que mantindrem la solidaritat, però una “solidaritat justa”, que no ens perjudiqui) .

Hem de defugir, però, el cofoisme  i  seguir treballant per aprofitar tot el que l’acord ens aporta per seguir treballant per la cohesió social, millorant els serveis públis, i per estimular el dinamisme econòmic, lluitant contra la dura crisi econòmica que ens afecta. Cal treballar en el curt termini, per descomptat, protegint les empreses i famílies mes afectades, peró cal també, sobretot, treballar el mig i el llarg, prenent totes les mesures que calen per fer evolucionar el nostre model productiu. L’aportació d’aquest nou model de finançament serà rellevant en tots aquests sentits, sense cap dubte.