Acabat un mandat municipal complex a l’Ajuntament de Girona, vull recollir en unes línies alguns dels sentiments del temps viscut i expressar l’agraïment per tots els aprenentatges fets.

Abans d’aquest mandat ja vaig esser Regidora i Tinent d’alcalde del nostre Ajuntament de Serveis Socials, Ocupació, Dona, Promoció econòmica i Turisme, de 1995 a 2004. Vaig tenir la sort de poder engegar diversos serveis que encara avui segueixen existint, com el servei d’ocupació (DIE), la xarxa de centres oberts, o el servei d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere, entre altres. Llavors vaig marxar per fer-me càrrec de la Delegació del Govern de Pasqual Maragall a la demarcació de Girona, amb l’encàrrec de tirar endavant molts projectes llargament meditats, entre ells el gran projecte de descentralització de la Generalitat amb l’agrupació de tots els serveis territorials en el gran edifici que havíem de construir en l’espai de l’antic Hospital de Santa Caterina. Vaig marxar fa 10 anys després d’haver tingut la sort de poder aprendre molt de tots els meus companys i companyes dels diferents equips de govern i de l’alcalde Joaquim Nadal i de l’alcaldessa Pagans.  Marxava agraïda i feliç per la coneixença de grans persones , alguns companys regidors i regidores, d’altres veïns i veïnes que estimen la ciutat, que la gaudeixen i la pateixen, i la viuen amb intensitat, a la majoria de les quals tinc la sort de poder seguir anomenant, sincerament, amics o amigues.

Les circumstàncies avui són molt diferents, i d allò que es va anomenar “l’estil gironí de fer política” ja fa temps que no en sentim a parlar.  L’entorn polític ha canviat i, en el meu cas, la posició ha canviat del tot: els darrers quatre anys he estat la cap de l’oposició, amb la responsabilitat que això suposa. Fer oposició és dur i difícil , i oposició municipal encara més. En democràcia un exercici responsable de l’oposició , però, és la garantia de bon funcionament del sistema . Des del nostre grup a l’oposició hem procurat tenir una actitud constructiva des del primer moment: facilitant la governabilitat des del primer dia aprovant el cartipàs, votant moltes vegades a favor de les propostes que l’equip de govern feia arribar al Ple, o facilitant l’aprovació de tres dels quatre pressupostos, per posar alguns exemples. Hem volgut tenir un to constructiu i centrat en la ciutat i la seva gent fins al darrer dia.

Control i impuls del govern ha estat el nostre lema. Hem treballat intensament: hem llegit tots els decrets i acords del govern per controlar la seva acció . Hem visitat la majoria de serveis municipals i també els d’altres administracions i hem fet mocions centrades en els temes que ens han preocupat més i hem intentat aconseguir el compliment de les que han estat aprovades. Controlar el govern i impulsar el nostre programa és el que hem intentat fer fins al dia d’avui.

 El més dur d’aquest mandat ha estat rebre moltes peticions i gairebé supliques de tants veïns i veïnes que en les nostres constants visites als barris de la ciutat ,  ens han demanat ajut i suport a situacions personals i familiars de gran duresa, i tenir tan pocs instruments, malgrat ser regidors d’aquest Ajuntament , per poder atendre’ls i donar-los una sortida, un camí d’esperança per la seva situació. Aquesta és la recança amb la que m’acomiado.

En el capítol positiu hi ha, sobretot, la relació amb la gent de Girona, de tota la ciutat , de tota mena i condició, que és el que dona sentit a la nostra feina. Això és , sens dubte, el millor que té ser regidor de l’Ajuntament. També alguns assoliments: L’aprovació de diverses de les nostres mocions , el Pla contra la pobresa i l’exclusió, El Pla de xoc contra la pobresa infantil i els recursos addicionals que vàrem aconseguir injectar-hi els darrers tres anys,  els fons d’ocupació que han donat lloc al “Girona actua”  dels darrers tres anys, el “pla estratègic del Sector Est” o l’acord per mantenir la ubicació del nou Hospital Trueta al Nord de la ciutat , o l’augment d’hores d’atenció a les dones víctimes de violència.

I també és positiu poder donar continuïtat a la nostra feina, a la tasca de tants anys del socialisme català, d’obediència estrictament catalana, sobiranista , a partir de la creació d’ un nou partit MES, Moviment d’esquerres , que  només amb tres mesos d’existència,  ha presentat llistes municipals a més de 130 arreu de Catalunya. A Girona hi serem en coalició preelectoral amb ERC en una llista conjunta que incorpora Pere Albertí , Roser Maeso, Francesc Brunés, Montse Benito, Isabel Codina,… i nosaltres els donarem tot el nostre suport.

El meu sentiment dominant avui és la gratitud.  Només puc tenir paraules d’agraïment pels gironins i gironines que, un cop més, fa 4 anys ens varen atorgar un gran caudal de confiança. També a tots els companys regidors i, molt especialment, als quatre companys del nostre grup que hem passat a ser socialistes no adscrits, i també als tècnics municipals per la seva bona tasca.

He procurat treballar sempre pensant en la ciutat i la seva gent i  amb fidelitat a les nostres arrels, a la nostra trajectòria, al nostre programa, i a les nostres idees. Avui crec que ja és hora de deixar pas. Però seguiré implicada i compromesa amb els destins de la nostra ciutat, que estimo. Com a ciutadana, a més, seguiré reclamant una manera de fer política, més transparent i participativa, i més orientada al bé comú que a la recerca del poder.

Avui més que mai crec que ens cal reivindicar la bona política. La que es centra en el servei públic, en el bé públic,  que és quelcom que va molt més enllà de la suma del servei als interessos dels uns o dels altres. M’acomiado reivindicant la política com la noble activitat a la recerca de la llibertat , la justícia, la igualtat, la fraternitat, la tolerància o la responsabilitat; que vol resoldre els problemes de la ciutat i dels ciutadans, i que vol procurar la felicitat privada i col·lectiva de tots.

Pia Bosch Codolà

www.piabosch.cat

Regidora de l’Ajuntament de Girona