Uns dies enrere vaig tenir la oportunitat d’anar a veure, a Madrid, una magnífica exposició que recollia la major part de l’escassa obra escultòrica de Camille Claudel . La seva complicada biografia, sobre la que s’han escrit llibres i fet una pel.licula, ha eclipsat el coneixement de la seva obra escultòrica. Claudel és també coneguda per la seva vinculació amb Auguste Rodin, de qui va ésser alumna i amant. Les dificultats de les seva relació i la pressió del seu entorn familiar i social tenen molt a veure amb la malaltia mental que acabaria amb la seva productivitat artística i amb la seva joventut . Va passar els darrers 30 anys de la seva vida internada en un sanatori mental, on va morir. Els anys, però, de la seva joventut, varen ésser molt productius artísticament i en aquesta exposició es podien veure les mostres de la seva genialitat. Les seves obres són d’una sensibilitat , d’una força i d’una contemporaneïtat admirables. L’exposició ha marxat ja de Madrid per anar a Paris, al Museu Rodin.

Camille Claudel és una icona del moviment feminista pel que té de precursora de tantes dones que s’han hagut d’enfrontar amb una societat que no valora el seu talent i que les condemna a una posició sempre secundària. En la lluita per la seva realització com a persona i com a escultora Claudel va perdre la salut i la llibertat . Ens va llegar, però, una obra admirable.