La darrera setmana de juliol, els darrers dies de feina abans de vacances, han estat ocasió de celebracions diverses, a algunes de les quals he pogut assistir, com per exemple la recepció amb motiu de la Festa del Tron del Regne del Marroc, organitzada pel Consolat del Marroc a Barcelona. També vaig poder assistir a la presentació de la nova col.lecció de publicacions de l’Institut d’Estudis autonòmics “Clàssics del federalisme”, de traduccions d’innegable interès prologades per grans experts en la matèria, com John Kincaid, Michael Burgess, Ferran Requejo o Miquel Caminal.

Però no és d’això que us volia parlar sinó d’una celebració cultural a la que l’Ajuntament de Camprodon i el seu alcalde, el bon amic i company Esteve Pujol, varen tenir l’amabilitat de convidar-me. Es tracta de l’acte central de l’any Albéniz, un espectacle musical de primera magnitud anomenat “Univers Albéniz”.  El lloc escollit per la seva estrena era l’amfiteatre natural del Pont Nou de Camprodon, davant d’on es troba el Museu Isaac Albéniz.  Es podrà tornar a veure a la tardor (el 14 de novembre) al Liceu, a Barcelona, i també, quan inicii la gira, a la resta de l’Estat i fora d’Espanya . L’any Albéniz l’organitzen la Fundació púbica Museu Isaac Albéniz, i l’Ajuntament de Camprodon, i el patrocinen la Generalitat, a través del seu Departament de Cultura i el Govern espanyol a través del INAEM, a més de les Diputacions de Barcelona i Girona. La producció de “Univers Albéniz” la patrocina també RTVE, amb la col.laboració del Gran teatre del Liceu i el Museu de la Música.  L’ha produït àfricapcp. L’espectacle és una meravella de creativitat, que aconsegueix, en poca estona, traslladar-nos a l’Univers d’Isaac Albéniz, el genial i universal músic nascut a Camprodon. La música és interpretada per la Orquestra simfònica i el Cor  de RTVE, per Marta Matheu, Joan Martin-Royo, Carles Trepat, Josep Colom i la Cobla Sant Jordi, dirigits per Josep Pons. No es tracta només de música d’Albéniz, sinó de molts altres grans músics coetanis seus com Manuel de Falla, Enric Granados o Joan Manén, o Claude Debussy, George Bizet o Maurice Ravel, entre altres. De fons, una projecció audiovisual,  (“amb fotogrames antics, imatges calidoscòpiques i ballarines virtuals que expliquen els viatges d’Albéniz per Granada, París i Cuba”, deia el Punt)  ens evoca el món d’Albéniz, la seva vida i les seves inquietuds. Tot plegat per recordar un artista que, com diu Jorge de Persia al programa, va ésser “transversal, un home solidari, compromès amb la búsqueda de la profunditat en l’art, representa un dels punts culminants de la cultura europea -és a dir, universal- del seu temps.“

La pluja ens va impedir acabar de veure l’espectacle i, per tant, va impedir també la seva projecció televisiva. Amb la part que sí varem poder veure, i les imatges dels assajos, a més de les imatges que es prendràn en la primera de les properes actuacions previstes de l’espectacle, RTVE produirà un programa en què Camprodon hi tindrà un paper estelar. No ho varem veure tot, però va esser suficient per veure que es tracta d’una producció excelent d’altíssima qualitat que portarà arreu el nom d’Albeniz i de Camprodon, evocant un moment estelar de la cultura europea. Varem veure també un poble treballant unit per organitzar un acte memorable, i també assumint units que la climatologia és un imponderable arreu, i una mica més a la Vall de Camprodon.