Segur que la nostra qualitat de vida i la nostra cohesió social tenen alguna cosa a veure amb els milfulls de crema, els bracets de nata, els tortells i les Mones de Pasqua. En el nostre entorn si. A Olot si. Que ho preguntin sinó als olotins que durant cent anys han anat a buscar-los a la Pastisseria Ferrer. En Narcís i la seva família han volgut compartir amb tota la ciutat la seva alegria per aquest aniversari i per la garantia de futur que representa el seu fill Jordi. L’acte més popular d’aquesta celebració ha estat un concert de l’Orquestra Maravella, tot i que l’estrella de la festa ha estat l’edició numerada del llibre de record del centenari. El meu marit i jo vam ser convidats als actes i la família Ferrer ens va obsequiar amb un d’aquests exemplars escrit pel Josep Murla amb introducció de Domènec Moli i il·lustrat amb un gravat de Miquel Plana.

Sense cap mena de dubte, el millor de la nit va ser compartir la seva alegria. Una empresa familiar que sent aquest arrelament amb la seva comunitat “fa ciutat” d’una forma genuïna. Això ho sap perfectament en Lluis Sacrest, el millor alcalde que ha tingut Olot, que hi va assistir per subratllar la dimensió ciutadana de can Ferrer. L’endemà s’hi va apropar també per felicitar-los el President de la Generalitat, José Montilla, de visita a Olot.

Tots els assistents vam tenir la sensació de participar en alguna cosa que anava més enllà del centenari d’un comerç. Celebràvem també el “capital social” (per dir-ho amb paraules de Robert Putnam) generat en tot aquest temps per les pastes i pastissos, les mones i les neules artesanes de can Ferrer.