Comença el debat de política general al Parlament
Ha començat el darrer debat de política general d’aquesta legislatura. Aquest debat parlamentari, que es fa anualment per aquestes dates, és la ocasió per que el govern pugui explicar les grans línees de la seva orientació política. És, doncs, el moment per contrastar obertament les grans línees d’orientació política entre els diferents grups parlamentaris. Avui ha estat el torn del President Montilla. Demà serà el torn de tots els grups i del debat en profunditat. Com diu la nota de la web del Parlament el President ” (…) ha fet una crida a l’optimisme sobre el futur de Catalunya i ha afirmat que la seves principals prioritats de govern són la lluita contra la crisi i les seves conseqüències socials, i la defensa de l’Estatut i l’enfortiment de l’autogovern. (…) ha assegurat que la “proximitat” del pròxim procés electoral no li impedirà mantenir aquests compromisos, i en aquest sentit ha advertit que “qui faci càlculs polítics a costa de la crisi o la utilitzi com a arma electoral, s’equivoca de dalt a baix, perquè no solament perjudicarà el país, sinó que de retruc es perjudicarà ell mateix”. (…) ha fet una gran defensa de l’estatut: “A mi no em fa nosa, ni és una cotilla, ni un mal menor. Jo no el vull canviar. El vaig votar i el defensaré amb una total i absoluta convicció, que és el millor per a Catalunya”, ha afirmat. Amb relació als recursos presentats davant el Tribunal Constitucional, ha raonat que “no té cap sentit actuar com si ja s’hagués produït una situació adversa”. Tanmateix, ha assegurat que si cal defensar-lo encara més ho farà cercant la “màxima unitat del conjunt de les forces polítiques i socials” per fer “prevaler el pacte polític a què vam arribar amb les institucions espanyoles i que va ser referendat pel poble de Catalunya”, i ha afegit que amb l’estatut no es pot conrear “la insatisfacció ni el caprici” i que “Catalunya no pot semblar com aquelles criatures mal criades que desitgen amb delit i insistència una joguina magnífica i que quan la tenen l’abandonen i en demanen una de nova”. També ha argumentat que es pot córrer el risc d'”embogir” per “una cursa permanent pel titular o la declaració gruixuda”, i ha advertit del “perill de generar una constant insatisfacció malaltissa si no som capaços d’obrir un llarg període de serenitat i tranquil·litat per desplegar el més gran instrument d’autogovern que mai hem tingut a la nostra història”. Podeu llegir el discurs complet clicant aquí.
Tot el que pugui dir Montilla i qualsevol president de la Generalitat és gratuit. Ala catalans ens governa una institució mancada de recursos. Vivim en una societat on quatre cinquenes parts dels impostos recaptats són “solidaritat interterritorial”. Per mi, ser solidari comporta que es compti amb la meva voluntat per ser-ho, no que aquell amb qui haig de ser solidari em fiqui la mà a la butxaca, agafi el que li sembli, m’empobreixi i si protesto, cridi el policia amic seu que m’acabarà renyant i/o multant. 4.000 milions de finançament? Cada any en paguem 21.000. I mentrestant, els meus nanos van a una escola de barracons i hem de finançar la sanitat amb la benzina. Avui, a Catalunya, no ser independentista és estar poc informat o tenir por.
Hola amic
Gràcies pel comentari
Només una cosa: tornat a mirar el números perquè em sembla que, com a mínim són discutibles.
Jo respecto l’independentisme. Estaria bé que l’independentisme respectés la resta de opcions polítiques. Pressuposar que els altres són idiotes, són uns ignorants, o són uns … (qualsevol dels insults que rebem diàriament) no em sembla de gaire respecte democràtic.
I d`’altra banda estaria bé també una mica de respecte per les institucions que tan ens ha costat de tenir.
Tret d’això, res més a dir.
Salutacions cordials
Pia
Demano disculpes si s’ha sentit ofesa, no era la meva intenció. Evidentment que cal respectar qualsevol posició ideològica, sempre que no intenti imposar-se per la força a les altres. Però és aquest precisament el cas en què ens trobem. L’estat espanyol es regeix per una constitució en què es garanteix la integritat territorial per la força de les armes. Jo trobaria molt més democràtic que garantís el dret a l’autodeterminació. Per exemple, els estats de Texas, Nova York, Virgínia i algun altre, es van reservar el dret, quan van votar la constitució, d’escindir-se de la Unió si el govern federal no complia les seves obligacions, per tal d’aconseguir “la felicitat dels seus ciutadans”. I ningú no els troba antiamericans. En canvi, aquí hem d’acceptar sota amenaces la pertinença a un estat que molts no volem i a més a més se’ns nega el dret de consultar el poble. Jo no vull insultar ningú, només faltaria, però crec que acceptar aquesta situació és, com a mínim, una mostra de submissió que a mi em sembla degradant. Espanya no canviarà. No ens podem fer il·lusions que canviï. Cambó ho va provar i no se’n va sortir. Un sector del PSC també ho volia i ha fracassat.
Moltes gràcies i li demano disculpes un altre cop.
Salut