Dissabte passat, després d’una estada de prop d’una setmana, sota la direcció pedagògica i artística de l‘Orquestra de Cadaqués, els i les instrumentistes de la “Jove orquestra de les comarques gironines” varen fer un extraordinari concert. Nois i noies d’arreu de les nostres comarques i de més enllà varen demostrar-nos, a la sala simfònica de l’auditori de Girona, que, com l’any passat, eren capaços d’ interpretar partitures complexes amb gran correcció tècnica. A més tocaren amb molta il.lusió i sensibilitat (qualitats que a vegades es troben a faltar en formacions professionals). Després de la selecció passada pels 51 alumnes de grau mig d’entre 14 i 18 anys, la setmana havia estat de treball intens amb Jaime Martin i amb els professors Ludewig Müller, Caroline Harrison, Harake Wiersma, Santiago Juan, John Stokes i Ximo Vicedo. L’entusiasme de Jaime Martín, que els dirigia de nou, és segurament la clau que marca la diferència.   L’ enorme músic que és Martin,  és capaç de posar-se al nivell dels joves integrants d’aquesta orquestra, que, tocats per la seva batuta (com si fos una “vareta” màgica) són capaços de fer el que d’altra forma no aconseguirien. Martin i la resta de professors de l’Orquestra demostren que ésser un virtuós no està renyit amb ésser un gran pedagog i un gran comunicador. La meva filla mitjana va tenir la sort de poder participar també aquest any en l’experiència, que espero, es pugui repetir. No crec que hi hagi gaire res millor que permetre als joves estudiants de música experimentar que són capaços d’interpretar peces com el “Preludi de l’òpera Quasimodo” de Felip Pedrell, una part del “Concert per violí i orquestra” de Juli Garreta (amb Santiago Juan, al violí) o la “Simfonia n. 8 op. 88 en Sol major” d’ Antoni Dvòrak. Per això cal agrair als responsables de l’Orquestra de Cadaqués (especialment a Jaume Lleixà i a Marisa Ruiz Magaldi) el seu esforç i la seva voluntat, especialment en un any en què tot és un xic més difícil, sobretot pel que fa a aconseguir finançaments. Els ulls brillants de les dues noies que varem tenir a casa durant la setmana i els de  la meva filla, eren el testimoni cada vespre, que, durant una setmana, vivien de i per a la música. Tot plegat una experiència impagable. A tots els savis que es dediquen a parlar malament i a pontificar sobre els joves d’avui dia els hi convindria anar de tant en tant a sentir un concert interpretat per joves músics, com el del dissabte, que, a més, era d’entrada lliure…