Avui el Diari de Girona ha publicat un article del meu bon amic Joan Manuel del Pozo, que parla, en gran part , de la meva trajectòria professional i política, de forma extraordinàriament generosa.  Li agraeixo enormement.  Podeu llegir-lo tot seguit:

JOAN MANUEL DEL POZO

La confiança és considerada en la vida humana com un gran valor intangible o no quantificable, tant en els ordres més personals i familiars com en els econòmics i polítics. En aquests darrers, a més, ha passat a ser una condició necessària per sortir de la seva crisi, tant de la més ?punyent i urgent, l’econòmica i laboral, com de la no menys important, però més dilatada en el temps, la política. Sentir confiança és la base de la bona cooperació entre persones per a la recerca conjunta de fites de qualsevol ordre. I se’ns acosta una gran fita col·lectiva, la renovació del govern municipal gironí.
El dia que es va confirmar que la Pia Bosch optava a l’alcaldia de Girona vaig reviure dins meu un sentiment de plena confiança envers ella -i parlo de reviure, no de despertar, perquè me l’ha merescut plenament des que la vaig conèixer fa anys-. Confiança no només en les seves possibilitats electorals, que també, sinó especialment confiança en la vàlua de la seva persona i, a més, confiança en la seva capacitat de generar-ne entre la ciutadania gironina, en tots els seus sectors socials i territorials; confiança de la ciutadania per fer amb ella el camí de recuperació econòmica i política que necessitem. Perquè la Pia Bosch és dona que, en haver-se fet sempre mereixedora general de confiança per la gent que la coneix, té la capacitat per generar-ne abundosament al seu voltant per l’empatia amb les persones, però també per la seva visió ideològica i social cohesionadora, per la seva interessant experiència professional i política, per la seva capacitat de diàleg i entesa amb tothom, per la seva energia treballadora i la seva habilitat per formar i fer funcionar equips humans.
Tot això té els seus fonaments. La Pia Bosch ha exercit diverses funcions professionals i polítiques a través de les quals ha acumulat coneixements i experiències que li donen credibilitat -perquè la seva paraula té valor- i fiabilitat -perquè els seus fets són coherents-, matèries de les quals es fa el gran valor de la confiança.
Des del seu profund arrelament personal, familiar i professional a Girona ha acumulat en les etapes infantil, juvenil i adulta un coneixement complet de primera mà de la textura humana i social de la ciutat. La seva professió consolidada de psicòloga, amb l’exercici de l’atenció a les persones i famílies, l’acredita com a persona capaç no només d’obrir-se camí a la vida independentment de cap càrrec o subvenció, sinó com a experta en el diàleg i la cura de totes les persones, una competència d’especial valor per a l’exercici posterior de la política. La seva primera funció pública com a regidora de serveis socials li proporciona no només l’ocasió de fer avançar substancialment i modernitzar aquests serveis municipals, sinó la de prendre contacte amb la rica pluralitat de les persones, els territoris i els respectius problemes i necessitats, sovint difícils, de tota la ciutat i fer-se encara més capaç de tenir l’empatia humana que necessita tota persona amb responsabilitat política. Després de gairebé nou anys, és nomenada pel president Pasqual Maragall delegada del Govern a Girona. Aquest càrrec l’acredita també en diversos sentits: no només com a bona coordinadora de l’equip de representants de totes les conselleries a la demarcació, sinó especialment com a atenta seguidora de les necessitats de la circumscripció i responsable immediata i directa de funcions delicades com les d’emergències i seguretat pública; en aquest càrrec pot completar la seva empatia humana i sensibilitat social, conreades especialment a la regidoria, amb elevades dosis de responsabilitat directiva, coordinació d’equips humans i elevat sentit institucional. Després de gairebé quatre anys, és elegida diputada al Parlament on, com a l’Ajuntament, vaig tenir la sort de tornar a tenir-la colze a colze en el treball polític: puc, doncs, donar testimoni directe del seu creixement humà i polític també en aquesta darrera etapa abans d’optar a l’alcaldia. Puc dir que l’hi he vist exercir, com a diputada, la feina de representació ciutadana amb una dedicació, compromís ideològic, treball i eficàcia que són exemplars. Hi ha afegit, encara, una dimensió no gens menyspreable: una tasca de relacions internacionals que, en el món que vivim, serà molt necessària per a una ciutat que, com Girona, té una òptima situació per multiplicar oportunitats de creixement. El sentit representatiu especialment inherent a la condició parlamentària completa les seves qualitats humanes i experiències polítiques de forma tal que la converteixen en una candidata idònia a l’alcaldia de la nostra ciutat.
Deia en començar que havia sentit reviure dins meu un sentiment de confiança en la Pia Bosch com a candidata que era molt més que una simple expressió de simpatia personal o subjectiva, que també ho és: però que té com a fonaments objectius i públics una professió, una regidoria, una delegació governamental i una representació parlamentària en totes les quals ella s’ha fet, d’una banda, mereixedora de general confiança, però sobretot i per això mateix, capaç de generar i multiplicar confiança al seu entorn, confiança que és un valor ciutadà i polític de primer ordre perquè la nostra ciutat de Girona es rellanci cooperativament, solidàriament, entusiàsticament, cap a una nova etapa de creixement econòmic, cohesió social, cultura creativa i participada i joiosa civilitat.