Passen coses que em fan pensar en la necessitat de tenir molt clars els principis constitutius de la democràcia, vivint en aquest país que alguns dies recorda massa al “intratable pueblo de cabreros” del que parlava Jaime Gil de Biedma, al seu poema “Años triunfales”. El nostre nivell de cultura democràtica “necessita millorar”, és evident. Així que aquí va el darrer capítol del “decàleg” de Salvador Sunyer (repetint l’article 8é pels que no l’haguessin entès la primera vegada):

8é El demòcrata no se sent un redemptor . Ell sap que és solament la modesta baula d’una cadena que és la tradició de la llibertat. Una cadena que es comença als inicis de la humanitat i que no s’acabarà mentre el món sigui món.

9é El demòcrata creu en la igualtat i en la unitat del gènere humà. Se sent corresponsable i coprotagonista en aquesta lluita. Sap que morirà sense haver-ne aconseguit les fites, però també sap que mentre visqui no pot abandonar el combat.

10é Ha d’esser humil. L’anar i venir de la història, dels corrents econòmics i polítics amb els seus alts i baixos, el situarà com a guanyador o com a perdedor. Això ho ha de tenir present… I ha d’esser la seva brúixula, el seu nord i la seva guia.