Vaig començar el mes de setembre anant a Núria a l’entranyable Festa de Sant Gil, recollint l’amable invitació que Joan Ganyet i  Joan Torres ens fan en nom de Patronat de la Vall i de FGC.  La sensació d’inici de curs, però, la vaig tenir la setmana passada en les jornades de treball del nostre grup parlamentari que varem fer el 8 i 9 de setembre al Montseny. Aquestes jornades de treball intensiu del mesos de setembre i de gener al Montseny s’han convertit per nosaltres ja en una tradició. En l‘edició d’aquest setembre, el programa era una combinació entre informació i reflexió, i els ponents varen ésser d’alt nivell, començant pel propi President de la Generalitat (clicant trobareu aquí una intervenció que us recomano especialment), les Conselleres Geli i Tura i el Conseller Tresserras. Varem tenir també a Maravillas Rojo, actual Secretària d’Estat d’ocupació. El moment difícil i delicat de la nostra economia i les conseqüències socials de la crisi varen tenir, lògicament, molt protagonisme. Les accions de govern empreses per lluitar contra la crisi,  les que es segueixen prenent, els efectes de les mateixes, les que s’adrecen al curt termini, i les accions de reforma estructural, varen centrar els nostres debats. Per nosaltres ara la prioritat és sortir de la crisi. L’actitud ha de combinar la màxima responsabilitat en l’acció de totes les administracions amb l’optimisme en relació al futur. De l’acció de govern de les diferents conselleries ens en varen parlar els Consellers assistents. De les accions del Plan E i de les mesures específiques per lluitar contra l’atur ens en va parlar extensament amb el rigor i la claredat que la caracteritza Mavi Rojo. Els esforços s’han de centrar en protegir els llocs de treball, les famílies i les empreses sense les quals no es pot crear riquesa, però si triomfa el catastrofisme i la desesperança tot serà molt més difícil. És evident que el nostre sistema de benestar és un coixí que ajuda a aturar el cop, però ens cal reaccionar a tots, a tota la societat, i aplegar esforços de tots. Els països que en sortiran abans seran els que actuïn així. Per cert, si entreu al blog de la Casa Blanca (del que em confesso addicta) veureu que el President Obama dedica la major part del seu temps a estimular la reacció col.lectiva davant la crisi, a treballar per la millora del seus sistemes de protecció social (el sistema de salut és la prioritat), i  a treballar per les millores estructurals (l’educació és una altra prioritat).

A un altre nivell i pel que fa al llarg termini i a l’àmbit estatal i global, a més, convindria, rigor, coratge i responsabilitat per prendre les mesures i emprendre les reformes que evitin una nova edició de la crisi. Començant per establir els sistemes de control que s’han d’arbitrar a nivell internacional per controlar els mercats financers i els moviments  internacionals de capital sense control. D’això va parlar el President Obama en la seva compareixença a Wall Street en l’aniversari de la caiguda de Lehman Brothers (També n’ha parlat el President Sarkozy). A nivell global el G-20 té una enorme responsabilitat en aquest sentit. A nivell europeu, segur que el President Zapatero té el tema en un lloc destacat de  la seva agenda per la propera Presidència europea. (Per cert, a un nivell proper i domèstic us recomano que llegiu la nota d’Assumpció Vila al seu blog sobre el tema. )