Un dels objectius del viatge era conèixer experiències de promoció econòmica i desenvolupament local, i també veure com funciona el govern local al país. Avui el dia ha estat dedicat a aquests temes, i com fins ara, molt ben aprofitat. Hem començat a la Cambra de comerç de Concord, la capital de New Hampshire.  Molt interessant. Molt dens, també. Per destacar algun dels molts programes que ens ha descrit de forma exhaustiva el seu President , Timothy G. Sink,  esmento el “Programa de promoció de joves líders”. Es tracta d’una activitat de formació i de connexió amb la comunitat de joves emprenedors de tots el àmbits (empresarials, socials, polítics,…). Als Estats Units, pel que anem veient, és molt generalitzat el convenciment que la societat necessita promoure els joves que destaquen per garantir el relleu generacional en el llocs de lideratge. Inverteixen sistemàticament en formar, capacitar i “empoderar” els joves com un element rellevant de qualsevol organització. (De fet el programa en el que nosaltres estem participant és un programa per joves líders , en el nostre cas polítics).  També les cambres de comerç consideren una important prioritat  els programes adreçats als joves. La reunió ha estat molt aclaridora també sobre la forma de relació que és habitual entre el teixit empresarial i les institucions polítiques. Un altre projecte (aquest en estat embrionari) molt interessant del que ens han parlat és un “viver d’empreses creatives”, sobre el que estan treballant en col.laboració amb l’associació Artspace’s.

Hem tingut també visita a l’Ajuntament de Manchester. A destacar la reunió amb el director de l‘àrea de promoció econòmica de la ciutat, Jay Minkarah. Ell és qui ens ha explicat com la ciutat va treballar, en el passat, per superar dues crisis duríssimes. La primera, la que va produir el tancament simultani de totes les fàbriques tèxtils de la ciutat, el 24 de desembre de 1936. Es tractava de la major concentració de producció tèxtil del mon, en aquell moment, i donava treball a la majoria de la població de la zona. La segona, al principi de la dècada dels 90, quan varen tancar, també simultàniament, la majoria de bancs i empreses financeres que treballaven fins llavors a la ciutat. També ha estat ell qui ens ha subratllat la importància que per la superació d’aquestes crisis ha tingut el fet que aquesta és un ciutat rica en capital social. Tal i com ja va passar ahir, ha tornat a aparèixer en les reunions d’avui l’orgull per la qualitat democràtica de l’autogovern de New Hampshire i per l’arrelament del sentiment comunitari i cívic  que aquesta riquesa democràtica genera en els seus habitants.

Hem acabat amb la visita al “Viver d’empreses” de Manchester. La directora, Julie Gustafson, és una senyora encantadora, extraordinàriament professional i competent. La seva dedicació i entusiasme deuen esser un factor important de l’èxit d’aquest viver. La podeu veure a la fotografia que ens hem fet:

A més de les seves activitats ens ha estat comentant exhaustivament les conclusions de la darrera trobada de la NBIA, l’associació internacional que agrupa les xarxes de vivers d’empreses de 66 països, i les tendències de futur que ja es comencen a apuntar. Ens ha agradat també conèixer les activitats del WBC (Women’s business center), l’associació d’empresàries locals.

Seguim confirmant algunes impressions de dies anteriors: El nivell de professionalitat de les persones amb les que ens trobem és molt alt. Tots ells i elles s’expressen amb una gran claredat: correcta i senzillament. Parlen sense embuts, són molt directes, i són ràpids. No se’n van per les branques. No hi ha reunions interminables: hora de començar i hora d’acabar. Són concrets i pràctics. I, a més,… són extraordinàriament amables.  Aquesta és la norma que, com totes, deurà tenir excepcions.

Per no perdre gens el temps, a l’hora de dinar, ens hem reunit amb el Sr. Tim vanBlommesteyn, un candidat independent, segurament l’únic que hi haurà, a les properes eleccions a la “House of Representatives” per New Hampshire… i ha estat interessantíssim. Un exemple viu d’un fenomen que el Dr. Billet ens va descriure amb molta precisió la setmana passada en la seva lliçó magistral sobre les properes eleccions de la tardor.