Vídeo de l’acte

Tinc moltes coses pendents d’explicar-vos. Una de rellevant és la concessió, dimarts passat de la la Medalla d’or de la ciutat de Barcelona a Pasqual Maragall. La descripció de l’acte la vareu poder trobar a tots els mitjans de comunicació. Jo vaig tenir el privilegi de poder assistir a l’acte d’entrega i us diré que em va emocionar la dignitat i l’alegria que va presidir la cerimònia. En un escenari immillorable, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, els convidats entràvem al só d’una marxa festiva interpretada per la Banda municipal. En una meravellosa tarda de juliol, una qualificada representació de la societat civil de Barcelona va voler acompanyar a Pasqual Maragall per agrair-li tantes coses. Em van encantar els discursos (l’únic retret a fer: el sistema de megafonia dificultava el seu seguiment), que van donar a tot plegat un to de festa, un to emotiu, (d’emoció continguda) i un to positiu i constructiu. Narcís Serra en un glossa que em va semblar magnífica va mirar el passat, així havia d’ésser. Maragall i Hereu van parlar de futur, sobretot, van mirar el futur, sobretot. Tots tres varen parlar de la ciutat, i tot plegat va ésser un destil.lat de la nostra millor tradició municipal i municipalista. Van parlar de la ciutat i de la gent. La cita de Shakespeare “la ciutat és la gent” va esser esmentada més d’un cop. A l’alcalde i President de la Generalitat li varen agrair la dignitat personal i institucional que ha mostrat sempre i que ha inspirat la seva tasca política. A la presumpta Catalunya desencantada i pessimista de la que parlen reiteradament alguns opinadors hi ha mirades tan positives sobr el futur com aquestes, basades en els nostres valors de sempre, i en les millors de les nostres tradicions polítiques i socials.