Com diu la web del Parlament, prop d’una trentena de presidents, consellers delegats o gerents d’empreses de sectors diversos han visitat aquesta setmana el Parlament per conèixer de prop la institució i el seu funcionament en el marc del programa “Empreses i parlamentaris”, que organitzen conjuntament la cambra i la fundació privada d’empresaris FemCat per fomentar el coneixement mutu de tots dos col·lectius.

Després de tres edicions en què els diputats hem fet visites a diferents empreses, en aquesta ocasió han estat els empresaris els que s’han traslladat a la cambra, durant dos dies,  dimarts i dimecres d’aquesta setmana, on han mantingut reunions de treball i col·loquis amb els parlamentaris, i també han seguit en directe la sessió de control al president de la Generalitat i el govern. El programa va arrencar dimarts a la tarda, quan el president del Parlament, Ernest Benach, va rebre els empresaris, encapçalats pel president de FemCat i director general del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Josep Mateu, i els va fer una exposició sobre la cambra. Els directius també van intercanviar punts de vista amb parlamentaris en una taula rodona, moderada per l’expresident Joan Rigol, i van fer una visita a les instal·lacions del Palau del Parlament. Avui han assistit a sessions tècniques en què personal de la cambra els n’ha explicat amb més detall aspectes concrets, com els instruments de participació ciutadana en l’activitat parlamentària, les noves tecnologies al Parlament o la gestió del pressupost. També han mantingut un segon debat amb el president Benach i diputats, i han seguit en directe la sessió de control. A més de Mateu, han participat en aquesta activitat els empresaris Albert Esteve (Laboratoris Esteve), Germán Ramón Cortés (ParadigmaFCM), Carles Sumarroca (Emte), Joaquim Boixareu (Irestal Group), Xavier Cambra (Dèria Editors), Jordi Bagó (Grup Serhs), Joan Gummà (Abantia), Lluís Rullán (Port Aventura), Ramon Carbonell (Copcisa), Josep Miarnau (Grupo Comsa), David Nogareda (Laboratoris Hipra), Jordi Pujol (Prefabricats Pujol), Jaume Sanabras (EKMGroup-Human Capital), Xavier Albertí (Joaquim Albertí, SA), Jaume Alsina (Encofrats Alsina), Ricard Aubert (Simon), Ramon Casals (Fundació PricewaterhouseCoopers), Jordi Cuixart (Aranow Packaging), Eduard Geli (Uría Menéndez), Carles Grau (Microsoft Catalunya), Oriol Guixà (La Farga Lacambra), Josep M. Lloreda (KH Lloreda), Joan Font (Bon Preu) i Miquel Teixidor (Genaker)”

Jo, com sabeu els que seguiu aquest blog, he anat participant al Programa i aquest cop també m’hi he afegit. La veritat és que ha estat molt interessant veure, en primer lloc, que la participació hagi estat tan nombrosa, i que del primer dia al segon les impressions dels participants hagin anat evolucionant. Les peticions que ens feren es podrien resumir al voltant de dos conceptes: unitat d’acció en la defensa dels temes importants del país i eficiència  en l’acció política. Algunes de les seves observacions recollien, és lògic, els principals tòpics  sobre la política i els polítics (tot el que fem és barallar-nos, som ineficients i provoquem ineficiències burocràtiques… ) També algunes de les nostres preguntes recollien tòpics sobre el món empresarial. Em sembla, per això, que aquest tipus d’activitats tenen una clara utilitat. Construir una cultura democràtica no és fàcil. Estem vivint el període més llarg d’estabilitat democràtica de la nostra història i només té trenta anys (la dictadura franquista va durar més) . Tot el que sigui fer més transparent i més accessible l’acció que es porta a terme en les institucions democràtiques ajuda a construir confiança.

La solidesa institucional i democràtica, és un valor per tots. Quan la OCDE fa la valoració de la competitivitat dels països, per exemple, aquest és un dels paràmetres rellevants que té en compte.  Segurament  la millor forma de contrarestar els tòpics que els mitjans de comunicació amplifiquen, és el  coneixement directe. La dimensió del nostre país ens posa les coses fàcils. A més, la crisi ens empeny a trencar barreres, a sortir dels cercles més coneguts… a tots.  Femcat no és una patronal, sinó una Fundació. El seu objectiu no és la defensa dels interessos corporatius, sinó que,  com diu la seva web, “pretén dur a terme i donar suport a iniciatives que serveixin pel progrés de la societat catalana. Empresaris, directius i professionals agrupats amb un objectiu comú: donar un important pas endavant en els propers 10 anys, convertint Catalunya en un dels països capdavanters socialment i econòmicament, a Europa i al món” . És difícil no compartir els seus objectius. Segurament en aquest moment, més que mai, és important establir objectius comuns i  treballar, conjuntament,  cadascú des del seu àmbit, per avançar en aquest sentit. Conèixer-se millor és un pas previ i imprescindible: no és suficient, però és necessari.