Parlo llargament amb la Maria Combalia, la presidenta de l’associació “Família i salut mental de Girona i comarques”. Sempre m’ha impressionat la combinació de dignitat, serenitat, senzillesa i determinació amb què porta endavant la seva lluita. Sempre havia estat molt complicat a Girona aconseguir que les famílies que tenen al seu sí un malalt mental greu s’organitzessin. La constància de la Maria té molt a veure amb l’èxit d’aquesta associació. He procurat ajudar-la sempre que he pogut, sobretot amb el seu projecte de “club social” pels joves malalts mentals. Conec bé, per motius professionals, la duresa de la soledat quan es pateix a casa una d’aquestes malalties. La feina que fan és molt valuosa i mereixen tot el suport que se’ls hi pugui donar.

A la tarda la Carme Vinyoles m’havia convocata amb l’Helena Calvelo per parlar amb un grup de dones senegaleses sobre la lluita pels drets de les dones. La trobada va ser a la seu del GRAMC, on estan fent un curs. Tres d’elles han vingut de Figueres i una porta el seu fill que no té més de dos anys i que ens amenitza la trobada. La sessió crec que és interessant per totes, per elles i per nosaltres. Al final gairebé ens han de fer fora, perquè malgrat que es fa tard ens anem animant i no trobem l’hora d’acabar. Quedem que ens veurem un altre dia. El grup és interessant i potent.

La impressió del dia: les dones ens ocupem dels problemes concrets. El nostre interès per la política té a veure amb la resolució de problemes, sovint vitals en la nostra quotidianitat.