Vaig tractar de prop el Dr Baró quan varem coincidir durant uns anys, ell representant el col.legi de metges, jo l’Ajuntament, a la Fundació Joan Bruguera. Aquesta Fundació, que poca gent de Girona coneix, convoca beques anuals a professionals del món de la salut per estudiar a Montpellier. El Dr Baró s’hi dedicava, com tenia per hàbit fer amb tot, amb rigor i seriositat, anant més enllà del que era exigible i sense esperar res a canvi. Era un plaer veure la cura amb què seguia tots els temes i el seu gust per la feina ben feta. Per posar un exemple, el llibre que es va publicar sobre Joan Bruguera, no hauria vist la llum sense la seva perseverança. La idea que amb l’herència d’un gironí de uns quants segles enrere, amb una bona gestió municipal, es pogués seguir propiciant, en ple segle XXI, el contacte científic entre Girona i Montpellier, li semblava una gran cosa, i estava disposat a dedicar el seu temps perquè això seguís essent així per molts anys. És només un exemple de les moltes activitats ciutadanes i professionals en què va col.laborar al llarg de la seva vida, com avui recull extensament de Diari de Girona,  més enllà de la seva feina de bon anestesista.

Ara que ens ha deixat a la seva dona, als seus fills, als nèts, als amics, … queda el consol de pensar que va esser un home de família, i un apassionat de la seva professió que estimava Girona i era amic dels seus amics i que en tots aquests àmbits ha tingut una vida plena. No sé si es pot demanar més.