Seguim fent presentacions del nostre llibre “El futur comença ara”. Ahir varem esser a Salt i ens varen acompanyar la Iolanda Pineda, una de les grans alcaldesses de les comarques gironines, i en Miquel Berga, catedràtic de la UPF, un dels saltencs il.lustres que procuren sempre, quan van pel mon, fer saber que Salt és molt més del que alguns mitjans de comunicació expliquen. L’acte va esser de nou una ocasió per parlar en profunditat de les nostres terres, dels reptes que tenim plantejats i de la reflexió que hem engegat al voltant dels mateixos. En un context ja de campanya que, pel que sembla, alguns volen situar en el terreny de l’exabrupte més infame, i de l’insult més abjecte, nosaltres seguim recorrent biblioteques, llibreries i centres cívics, per dialogar, per debatre i per oferir propostes, per respondre a una realitat que ens interpel·la diàriament.

La setmana entrant serem a La Bisbal, el dimecres 15, al Mundial, a les 8 del vespre, i a Pals, el dissabte 18, a Ca la Pruna, a 2/4 de 8. La següent serem a L’Escala, el divendres 24 a 2/4 de 8 a la Biblioteca Víctor Català, i a Girona el dissabte 25 a les 12 del migdia, a la Fontana d’Or. Ja sabeu, a més,  que l’editorial ha obert un blog de participació per seguir on-line el diàleg constructiu. Per qualsevol altra cosa, (insults, desqualificacions, observacions feixistes, etc ) no cal que ens escriviu.  La vida ja és prou dura, i, d’altra banda, estem dedicats a defensar l’esperança democràtica d’un futur millor.

Estem, a més, com deia el gran Benedetti decidits a defensar el dret a l’alegria, malgrat totes les dificultats.

DEFENSA DE LA ALEGRÍA

Defender la alegría como una trinchera

defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría

M’encanta aquest poema. I a vosaltres?